És tan important l'aigua?

QUÈ PASSARÀ EN UN FUTUR SI NO CANVIAM LA NOSTRA MANERA DE VIURE?

(CANVI CLIMÀTIC I ESCASSETAT D´AIGUA)

Primer de tot tractarem de l´escassetat d´aigua al món, seguidament de l´efecte hivernacle i finalment de les solucions d'aquests problemes.

ESCASSETAT DE L´AIGUA
La terra està dividida en dues parts:una de terra i l' altra d´aigua i d´aquesta part d' aigua un 27% és salada i un 3% és dolça. Doncs, d´aquest petit 3% un 2,14 està en glaceres i no en podem disposar.

·L´aigua és un recurs escàs i cada vegada les necessitats són més grans .
·Actualment un 40% de la població mundial té problemes d´aigua.
Ja és hora de dur a la pràctica tot el que estigui al nostre abast, podem:
1-Dutxar-nos en comptes de banyar-nos.
2-Tancar l'aixeta mentre ens rentam les dents .
3-Posar les rentadores plenes.

L´EFECTE HIVERNACLE.
L'encalentiment global està causant conseqüències a l´atmosfera. L´atmosfera s´encalenteix cada pic més i fa que els raigs de sol entrin i no surtin, aquest problema es diu: l´efecte hivernacle. El pitjor de tot és que la conseqüència no la pagam nosaltres, per exemple: a l´Antàrtida hi ha un forat ben gran per culpa nostra i fa que el gel es descongeli molt ràpidament.
Algunes de les possibles mesures per endarrerir l´efecte hivernacle que qualsevol pot dur a terme són:
1.- Utilitzar desodorants i "sprais" que protegeixen l´atmosfera.
2.- Utilitzar el transport públic...

Laura Pérez Nieto, 3r B.

El món de les motos

El món de les motos

Una motocicleta és un vehicle automòbil, generalment de dues rodes (disposades en línia recta), i impulsat per un motor de dos temps o de quatre temps, amb capacitat per a transportar una o dues persones. Per ciclomotor, s'entén una moto de poca cilindrada, que pot incorporar pedals, per poder circular en cas de necessitat, sense encendre el motor.

Quina és la seva història?
L'origen de la motocicleta o també anomenada moto va ser la bicicleta..
Això és així, no només perquè sembla lògic, sinó perquè l'alemany Gottlieb Daimler, l'any 1885, va instal·lar un motor de combustió a una bicicleta de fusta. 1885. Una bicicleta motoritzada, doncs, va ser la primera motocicleta de la història.

Competicions
S'organitzen diferents tipus de competicions dependent de la cilindrada de la motocicleta (125cc, 250cc, Moto gp), de trial, de motocross, supermotard... En que es diferencien per cilindrades.

Peces de la moto
1. Xassís és la columna vertebral de la motocicleta i a partir del com es col·loquen tots els altres elements que la componen.
2. Forqueta que és la peça a la qual s'uneix el manillar i la roda davantera i que actua al seu torn de suspensió davantera.
3. Pipa d'adreça, que uneix la forqueta al xassís i que allotja en el seu interior uns rodaments, que són els quals permeten girar la direcció a un o altre costat.
4. Basculant que és la peça que unida al xassís mitjançant un eix (eix del basculant), subjecta la roda del darrere i un dels extrems de la amortiguació del darrere de suspensió.
5. Dipòsit de combustible que és el recipient que allotja la gasolina.
6. Motor que ancorat al basculant, i a la roda del darrere mitjançant una cadena, una corretja o un càrdan és l'encarregat d'impulsar tot el conjunt. Depenent del cicle de funcionament, els motors poden ser de dos o quatre temps.
7. Frens davanter i del darrere que són els encarregats de detenir la motocicleta, i que poden ser de disc o de tambor, encara que aquests últims estan gairebé en desús.

• Aprilia Rs replica Chesterfield con una cilindrada de 250 cc.
  
  Entrevista a Jorge Martinez "Aspar": sobre la competició de 125cc
  
  
• Quin paper juguen els patrocinadors en una cosa tan important com la consecució d'un títol? Bancaixa Aspar. Sens dubte un paper absolut, els patrocinadors són fonamentals i imprescindibles. Sense ells seria impossible accedir a un bon nivell tècnic i tenir bons pilots. També faciliten disposar d'una llarga pretemporada d'entrenaments. Sense un pressupost guanyador, avui dia és impossible optar a ser Campions del Món.
  
• El projecte Aspar segueix portant la imatge de la seva estimada València a l'elit mundial de l'esport: et consideres un ambaixador de València al món? Bancaixa Aspar. Sempre m'he considerat molt alzireny, molt valencià, i per extensió espanyol. Després de trenta anys des que vaig començar a córrer, no hi ha dubte que per molt que viatgi i vegi llocs meravellosos de tot el món, quan passo uns quants dies fora de casa, tinc moltes ganes de tornar a València, a la meva terra. Hem fet sonar les traques valencianes per moltes parts del món durant diverses dècades, i això provoca una profunda sensació d'orgull.
  
  
• Tres títols en quatre anys. Bancaixa Aspar. Sí, no hi ha dubte que en 125 som l'equip a batre. El 2006 ja arrasem amb Álvaro, però diria que des del 2002 el nostre pitjor resultat crec que ha estat un quart lloc. Per tant, estem consolidant el projecte molt de temps. Tenim l' espineta de 250, on hem aconseguit tres subcampionats, però no el títol. Encara que el més important vendrà l'any que ve amb el pas a MotoGP. Serem l'única estructura del món que competeixi en les tres categories; d'altra banda, tant en 125 com en Moto2 tractarem d'optar a guanyar el campionat. Crec que s'està quallant una gran tasca, i s'està cimentant un gran equip que va néixer fa moltíssims anys.
  
• Quin és el secret per mantenir-se en la cresta de l'onada durant tant de temps? La clau és treballar, treballar i treballar. I tenir un gran equip de gent, des del mecànic més senzill fins el director general, tots són crucials. Evidentment, és bàsic planificar correctament el treball, i comptar amb un personal competent, grans pilots i per descomptat millors esponsors. El que et porta a estar a dalt és una miscel·lània de diversos elements.
  
• Què li diria ara Aspar a Simó de campió a campió? Bancaixa Aspar. Primer que degusti i valori el títol. I a continuació, que s'aturi un moment per recordar qui li ha donat suport, i ha estat amb ell des que va decidir ser pilot de Motos quan era un nen. Crec que és francament bonic poder tenir un record cap a aquesta gent, i seguir fent-los partíceps de la teva quotidianitat, prenent un cafè per exemple. També és important valorar el que ha passat, però sense aixecar els peus de terra sota cap concepte. Consider que el més important en la vida és no perdre la identitat i ser un mateix sempre.
  
• La cursa que més t'ha fet vibrar aquesta temporada?Bancaixa Aspar. La d'Austràlia va ser espectacular. Personalment estava tranquil perquè vaig veure Julián molt segur, potser ha estat la seva carrera més completa de l'any. Encara que aquest curs ha hagut grandíssimes carreres tant a 125 com a 250. En el vuitè de litre Julián ha obrat gairebé a la perfecció.

• En dos i mig tenim la espineta clavada. Algun apunt per tancar l'entrevista? No, simplement m'agradaria agrair des d'aquí a tots els patrocinadors, a l'equip, i en definitiva a tota la gent que creu en el Aspar Team. Afirmar que anem a seguir treballant per no defraudar, ja que la clau del triomf resideix en el treball.
  
  
  Xavier Bauzà Hueso 3ºD
  

"Sí, l'institut m'agrada. És molt interessant"

Immigració és l'entrada a un país de persones que van néixer o procedeixen d'un altre lloc. Representa una de les dues opcions o alternatives del terme migració, que s'aplica als moviments de persones d'un lloc a un altre i aquests desplaçaments comporten un canvi de residència ja sigui temporal o definitiu. Les dues opcions dels moviments migratoris són: emigració, que és la sortida de persones d'un país, regió o lloc determinats per dirigir-se a un altre diferent i immigració que és l'entrada a un país, regió o lloc determinats procedents d'altres parts. De manera que una emigració porta com a contrapartida posterior una immigració al país o lloc d'arribada.

Nosaltres hem entrevistat a un alumne del nostre institut, inmigrant des de fa tres anys.

-Quant temps fa que viviu a Mallorca?
Fa tres anys, més o menys.

-T'agrada viure a Mallorca?
Sí, està bé.

-T'hi trobes a gust aquí?
No.

-I la teva família?
Sí, bastant.

-La teva família viu amb tu o a Marroc?
Viuen amb mi, menys el meu germà; ell viu a Bèlgica, amb la seva dona.

-Estàs d'acord amb la teva religió?
Sí, molt. A més, aquí també tenim la Mesquita.

-Què penses sobre la discriminació de les dones?
Són obligacions de la nostra religió.

-Quines són els vostres costums més destacades?
El Ramadan, les festes després del Ramadan...

-T'agraden els costums mallorquins?
No, m'agraden més les meves. Però hi ha marroquins que sí que els agraden.

-Què fas en el teu temps lliure?
Quedar amb els amics o anar a la Mesquita.

-Si tenguessis l'oportunitat de tornar a Marroc, ho faries?
És clar!

-Anau molt sovint a la Mesquita?

Sí, més o menys. Hi vaig cinc vegades al dia amb bicicleta. Els caps de setmana sobretot.

-T'agrada aquest institut?
Sí, aquest institut m'agrada, és molt interessant. És molt gran, i hi ha activitats divertides.

Xavier Bauçà Hueso 3r D i

Clàudia Sureda Mus 3r A

Pròximament entrevista amb Marga Fullana

Pedro Pascual, 3r C
José Manuel García, 3r C

Maria Caldentey, una persona bastant llunàtica

Maria Caldentey és una persona molt entenyable, divertida i un poc caparruda. Aquesta Felanitxera ha estat molt sincera a totes les preguntes que li hem formulat i conta un poc què són Les llunàtiques, un grup musical que fa poc ha tret el seu primer disc al carrer “Dilluns”.

Maria Caldentey és una flautista d’Hamelin?
Una flautista d’Hamelin..., jo diria que tots els músics són flautistes d’Hamelin. Ens agrada que en escoltin i que ens segueixin.

Com es defineix Maria Caldentey?
Ostres... em defineixo generosa, caparruda i vagades un poc massa innocent, perquè això em fa ficar molt la pota. Ah! també vegades se'm creuen els cables, però intent que les creuades de cables m'ajudin a avançar.

Quatre coses què et duries a una illa deserta?
Em duria llibres, CD's amb el seu respectiu aparell de música, un caramull d'amics i familiars i una barca per tornar al lloc de retorn per tornar quan ens avorríssim d'estar allà.

Quant toques la flauta com et sents?
Molt bé, quan toc la flauta trob que és el millor moment del dia, em sent tranquil·la, encara que estudi coses que són difícils i complicades i em diverteix molt. És un repte i quan surt és fantàstic i però sempre s'han d'aprendre coses noves, i hem de ser moderns.

Com varen ser els teus inicis amb la flauta travessera?
Jo vaig començar bastant gran, als 14 anys. Però abans, al nou anys, vaig començar amb el piano. Després amb la banda de música de Felanitx tocava el saxòfon, ja que n'hi faltaven. Llavors quan estudiava música mirava els concerts de TVE i em va atreure la flauta travessera. I aquest sí que va ser l'intrument definitiu!!.

Què has après de la vida essent professora?I el pitjor?
Jo abans de ser professora pensava que la gent, més o manco, vivia igual que jo, que tots els pares podien pagar els estudis als seus fills, que havia una cultura dins casa, i el que m'ha ensenyat fer feina a un institut és que no tothom és tant afortunat com jo. Primer de tot, els que ho som ho hem de valorar i segon, hem d'ajudar que tothom sigui tant afortunat com nosaltres.
No he après res dolent a dins un institut. Sobretot, jo sempre aprenc més dels meus alumnes que ells m'ensenyen.

Com definiries per a tu la música?
És la meva vida i sempre m'acompanya. Si estic bé, em pos una música i m'alegra molt més. També passa el mateix, si estic trista. Amb això és amb el que faig feina, és amb el que pas gust i intent transmetre aquest amor a la música a la gent del meu voltat, crec que la música és una cosa que ens acompanyarà fins al darrer moment de la nostra vida.

Què sents per Les llunàtiques?
Per Llunàtiques, més que sentir puc dir com me sent, em sent molt lliure, em divertesc molt, em permet treure la part rockera i folk que duc a dins meu.

Les Llunàtiques, quant vares començar amb elles, et varen acollir molt bé?
Molt bé, és gent molt lliure i moderna, gent molt oberta, gent molt respectuosa. És un grup que quan jo hi vaig entrar, ja estava fet, ja duia vuit anys de trajectòria, i sempre he pogrut dir el que he pensat i he pogut traballar una mica la part de composició i la d'improvització.

Quines varen ser les sensacions que vares tenir quan presentares el disc a Porreres? I a Felanitx amb els teus?
A Porreres vaig tenir una sensació d'estar molt recolzada per la gent. Hi havia més de 400 persones a l'auditori de Porreres, i tenia la sensació d'estar enrevoltada de gent que ens estimava, eren tots amics, eren seguidors de primera mà.

I a Felanitx, va ser un concert molt íntim. En canvi a Porreres va ser molt bèstia, fins i tot hi havia gent dreta, i a Porreres va ser mes bé un concert divertit i de passar-ho bé, i a Felanitx, ben íntim, va ser un acte molt recollit, però molt amable i eren pocs però bons.

Per què et dediques a ensenyar i a tocar amb llunàtiques?
Em dedic a ensenyar perquè m’encanta. Per mi els grans reptes no estan en els bons alumnes, sinó en els alumnes que volen aprendre i els costa molt i aquests són els alumnes que m’agraden més. Evidentment també m’agraden els bons alumnes, però a un bon alumne simplement l’has de guiar i ell ja sap per on ha d’anar.

I tocar amb llunàtiques va ser casual?

Sí, un dia na Xisca, la pianista, em va dir si m’interessava, que ells estaven cercant un instrument melòdic, i vaig dir que sí. Sempre m’havia fet il·lusió tocar amb un grup modern, fora de la música clàssica i Llunàtiques em permet treure la meva part creativa i també em puc posar en contacte amb el món de la nit.

Quina diferència hi ha en ensenyar música i tocar amb Llunàtiques?
Tota la diferència del món, encara que les dues coses són creatives. Jo diria que tocar amb llunàtiques em dóna forces per ensenyar i per tenir paciència amb els meus alumnes.

I la darrera, quin ès el próxim objectiu que té Llunàtiques?
Ara, aquest desembre, ens n'anam a l'espai Mallorca de Barcelona a tocar. A més de tots els concerts a diferents auditoris,on intentarem difondre el CD, encara que som concients que som per un públic reduït, ja que la nostra música està basada en poemes d'autors catalans i els nostres objectius divertir-nos i que la gent s'ho passi bé escoltant-nos.

Així ho feim i ho farem. Gràcies per dedicar-nos un horabaixa.

Gràcies a tu, per pensar amb mi i amb Llunàtiques

Enllacos

My Space de Llunàtiques

Facebook de Llunàtiques

Video del concert de Porreres

Video de Itaca de TV Mallorca (Entrevista de Llunàtiques)

Miquel Galmés, 3r D

Entrevista a Montse Amer, guanyadora del premi compartit “millor actriu de les Illes Balears 2008”

Manacor, té una gran tradició teatral. Fa 5 anys que alguns grups de teatre de Manacor es presenten als “Premios buero” fundats per la coca-cola. A Manacor han nomenat a diverses persones com a millor actor i millor actriu de les Illes Balears; algunes obres que han estat presentades han quedat entre les 5 millors obres d’Espanya i han tengut la sort d’anar a passar una setmana a Madrid, gaudint de tallers amb professionals al món del teatre. Na Montse Amer al 2008 va guanyar el premi de millor actriu de les Illes Balears compartit amb una companya de l’obra que varen presentar(Sentiments).

Què és per a tu el teatre?
El teatre per a mi és una part de la meva vida i ara és un simple “hobbie”. Esper, però, que en un futur pugui ser la meva professió.

Quants d’anys fa que fas teatre?
Aquest any en farà 16.

A part del teatre, tens alguna altra afició?
Sí, moltes: anar d'excurció, anar a escalar, estar amb els amics, etc.

Quan et vares adonar que et volies dedicar seriosament al teatre?
De petita, sempre que mirava una pel·lícula volia ser l’heroïna i sobre els 13 anys vaig plantejar-me estudiar art dramàtic.

Què és el que sents quan estàs damunt l’escenari interpretant algun personatge?
Els sentiments del personatge, és com estar ficada dins un món totalment diferent i real perquè l’interpretes i tu mateixa t’has de creure la ficció que estàs representant.

Què va significar per a tu guanyar el premi compartit de millor actriu de les Illes Balears 2008?
Va ser un reconeixement a la feina que jo havia fet en relació a 3 personatges diferents que eren els que jo interpretava a Sentiments.

Quina obra t’ha agradat més fer de les que has fet fins ara?
Totes les obres sempre t’aporten alguna cosa en particular i jo ara diria que la que més m’ha agradat ha estat El malalt imaginari perquè és la darrera amb la que he participat.

I quin personatge et va agradar més interpretar? I amb quin t'has sentit més identificada?
Na Diable d’ El malalt imaginari em va agradar molt, però també n’Esther a Tallats de lluna o els diferents personatges que vaig interpretar a L’Odissea.
Amb el personatge que m'he sentit més identificada ha estat amb n'Esther de Tallats de lluna, el personatge també era una adolescent.

Quina va ser la teva primera obra? Et va agradar?
La primera obra que record haver fet va ser El rei tortuga a Antòni Maura. Sí, em va agradar, però és totalment diferent el que estam fent ara que són obres de denúncia social.

Quan acabis el batxiller, quins són els teus plans?
Els meus plans són fer les proves de l’esadib, aquí a Palma.

Quin i amb quina obra vàreu guanyar l’any passat un premi a Galícia?
A Galícia vàrem guanyar el premi de millor espectacle de la Miteu (mostra internacional de teatre universitari) votat pel públic, amb El malalt imaginari.

Ens pots avançar quina serà la teva pròxima obra? Amb quin grup la faràs?
La pròxima obra en la que participaré serà “La mentida més gran de la història mai no contada”. El grup serà Exepte teatre, però serem moltes més persones.

Encara que soni una mica malament, molta merda.
Ja hi estam acostumats, i moltes gràcies.

MªAntònia Amer Ribot,3rC,
i Sebastià Frau Palmer, 3rE.

Més de 56 incidents per culpa del mal temps

De dilluns a dimarts, del 21 al 22 de setembre, hi va haver més 130 incidents a causa del mal temps a Mallorca.

El dimarts passar el servei d'emergències de les Illes Balears (SEIB) va haver de sortir 56 vegades entre les 00 i les 12 del migdia del dimarts 22.
D'aquests 56 incidents, 10 s'han localitzat a Andratx , 1 a Eivissa, 14 a Manacor, 1 a Maó, 7 a Palma i 1 a St. Llorenç i 22 accidents més arreu de les illes.
També a causa del la tempesta hi va haver 1 estimball d'un mur, 3 desbordaments de torrents, 3 filtracions d'aigües a dins habitatges, 17 inundacions de comerços i habitatges, 18 inundacions a vies públiques, 6 incidents per obstacles perillosos pel trànsit, 2 per risc elèctric, 1 per risc de caiguda d'objectes, 1 per caiguda d'arbres i 5 per altres motius.
El dimarts passat es varen desbordar els torrents de Calvià, Andratx i Puigpunyent, i es va desbordar el torrent de sa Cabaneta el seu pas per Sa Vall.
L'helicòpter de la direcció general d'emergències va intentar sortir per poder fer un reconeixent aeri, però el temps no va permetre.
La catàstofre més grossa passà dilluns a la zona de Manacor i a la de Felanitx . A Manacor es va tornar a desbordat el torrent de Sa Cabaneta, a Sa Vall, al seu pas pel camí de Conies, a la vora de l'escola rural de sa Murtera. A Felanitx i Portocolom va ser un dels llocs de Mallorca on va ploure més; a Felanitx va ploure 97 l/m², i a Portocolom, a més que es varen desbordar tots els torrents que desemboquen, va ploure fins a 103 l/m. Altres torrents que es varen desbordar són els de Cala Ferrera i el de Cala Sa Nau.
Fins a les cinc de l'horabaixa de dimarts el servei d'emergències de les Illes Balears va atendre fins a 136 incidents, i quedaren tallades les carreteres de St. Llorenç, la de Cala Ferrera, i el camí de Conies entre moltes més carreteres que varen quedar tallades.

Miquel Galmés Sagrera, Taller de premsa, 3r D

Miquel Galmés Sagrera, Taller de premsa,3r D