Una flautista d’Hamelin..., jo diria que tots els músics són flautistes d’Hamelin. Ens agrada que en escoltin i que ens segueixin.
Ostres... em defineixo generosa, caparruda i vagades un poc massa innocent, perquè això em fa ficar molt la pota. Ah! també vegades se'm creuen els cables, però intent que les creuades de cables m'ajudin a avançar.
Em duria llibres, CD's amb el seu respectiu aparell de música, un caramull d'amics i familiars i una barca per tornar al lloc de retorn per tornar quan ens avorríssim d'estar allà.
Quant toques la flauta com et sents?
Molt bé, quan toc la flauta trob que és el millor moment del dia, em sent tranquil·la, encara que estudi coses que són difícils i complicades i em diverteix molt. És un repte i quan surt és fantàstic i però sempre s'han d'aprendre coses noves, i hem de ser moderns.
Jo vaig començar bastant gran, als 14 anys. Però abans, al nou anys, vaig començar amb el piano. Després amb la banda de música de Felanitx tocava el saxòfon, ja que n'hi faltaven. Llavors quan estudiava música mirava els concerts de TVE i em va atreure la flauta travessera. I aquest sí que va ser l'intrument definitiu!!.
Jo abans de ser professora pensava que la gent, més o manco, vivia igual que jo, que tots els pares podien pagar els estudis als seus fills, que havia una cultura dins casa, i el que m'ha ensenyat fer feina a un institut és que no tothom és tant afortunat com jo. Primer de tot, els que ho som ho hem de valorar i segon, hem d'ajudar que tothom sigui tant afortunat com nosaltres.
No he après res dolent a dins un institut. Sobretot, jo sempre aprenc més dels meus alumnes que ells m'ensenyen.
És la meva vida i sempre m'acompanya. Si estic bé, em pos una música i m'alegra molt més. També passa el mateix, si estic trista. Amb això és amb el que faig feina, és amb el que pas gust i intent transmetre aquest amor a la música a la gent del meu voltat, crec que la música és una cosa que ens acompanyarà fins al darrer moment de la nostra vida.
Per Llunàtiques, més que sentir puc dir com me sent, em sent molt lliure, em divertesc molt, em permet treure la part rockera i folk que duc a dins meu.
Les Llunàtiques, quant vares començar amb elles, et varen acollir molt bé?
Molt bé, és gent molt lliure i moderna, gent molt oberta, gent molt respectuosa. És un grup que quan jo hi vaig entrar, ja estava fet, ja duia vuit anys de trajectòria, i sempre he pogrut dir el que he pensat i he pogut traballar una mica la part de composició i la d'improvització.
Quines varen ser les sensacions que vares tenir quan presentares el disc a Porreres? I a Felanitx amb els teus?
A Porreres vaig tenir una sensació d'estar molt recolzada per la gent. Hi havia més de 400 persones a l'auditori de Porreres, i tenia la sensació d'estar enrevoltada de gent que ens estimava, eren tots amics, eren seguidors de primera mà.
I a Felanitx, va ser un concert molt íntim. En canvi a Porreres va ser molt bèstia, fins i tot hi havia gent dreta, i a Porreres va ser mes bé un concert divertit i de passar-ho bé, i a Felanitx, ben íntim, va ser un acte molt recollit, però molt amable i eren pocs però bons.
Per què et dediques a ensenyar i a tocar amb llunàtiques?
Em dedic a ensenyar perquè m’encanta. Per mi els grans reptes no estan en els bons alumnes, sinó en els alumnes que volen aprendre i els costa molt i aquests són els alumnes que m’agraden més. Evidentment també m’agraden els bons alumnes, però a un bon alumne simplement l’has de guiar i ell ja sap per on ha d’anar.
I tocar amb llunàtiques va ser casual?
Sí, un dia na Xisca, la pianista, em va dir si m’interessava, que ells estaven cercant un instrument melòdic, i vaig dir que sí. Sempre m’havia fet il·lusió tocar amb un grup modern, fora de la música clàssica i Llunàtiques em permet treure la meva part creativa i també em puc posar en contacte amb el món de la nit.
Quina diferència hi ha en ensenyar música i tocar amb Llunàtiques?
Tota la diferència del món, encara que les dues coses són creatives. Jo diria que tocar amb llunàtiques em dóna forces per ensenyar i per tenir paciència amb els meus alumnes.
I la darrera, quin ès el próxim objectiu que té Llunàtiques?
Ara, aquest desembre, ens n'anam a l'espai Mallorca de Barcelona a tocar. A més de tots els concerts a diferents auditoris,on intentarem difondre el CD, encara que som concients que som per un públic reduït, ja que la nostra música està basada en poemes d'autors catalans i els nostres objectius divertir-nos i que la gent s'ho passi bé escoltant-nos.
Així ho feim i ho farem. Gràcies per dedicar-nos un horabaixa.
Gràcies a tu, per pensar amb mi i amb Llunàtiques
Enllacos
Video de Itaca de TV Mallorca (Entrevista de Llunàtiques)
Miquel Galmés, 3r D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada