Pedro Pascual, 3r C
José Manuel García, 3r C
dijous, d’octubre 29
Maria Caldentey, una persona bastant llunàtica
Maria Caldentey és una persona molt entenyable, divertida i un poc caparruda. Aquesta Felanitxera ha estat molt sincera a totes les preguntes que li hem formulat i conta un poc què són Les llunàtiques, un grup musical que fa poc ha tret el seu primer disc al carrer “Dilluns”.
Maria Caldentey és una flautista d’Hamelin?
Una flautista d’Hamelin..., jo diria que tots els músics són flautistes d’Hamelin. Ens agrada que en escoltin i que ens segueixin.
Una flautista d’Hamelin..., jo diria que tots els músics són flautistes d’Hamelin. Ens agrada que en escoltin i que ens segueixin.
Com es defineix Maria Caldentey?
Ostres... em defineixo generosa, caparruda i vagades un poc massa innocent, perquè això em fa ficar molt la pota. Ah! també vegades se'm creuen els cables, però intent que les creuades de cables m'ajudin a avançar.
Ostres... em defineixo generosa, caparruda i vagades un poc massa innocent, perquè això em fa ficar molt la pota. Ah! també vegades se'm creuen els cables, però intent que les creuades de cables m'ajudin a avançar.
Quatre coses què et duries a una illa deserta?
Em duria llibres, CD's amb el seu respectiu aparell de música, un caramull d'amics i familiars i una barca per tornar al lloc de retorn per tornar quan ens avorríssim d'estar allà.
Quant toques la flauta com et sents?
Molt bé, quan toc la flauta trob que és el millor moment del dia, em sent tranquil·la, encara que estudi coses que són difícils i complicades i em diverteix molt. És un repte i quan surt és fantàstic i però sempre s'han d'aprendre coses noves, i hem de ser moderns.
Em duria llibres, CD's amb el seu respectiu aparell de música, un caramull d'amics i familiars i una barca per tornar al lloc de retorn per tornar quan ens avorríssim d'estar allà.
Quant toques la flauta com et sents?
Molt bé, quan toc la flauta trob que és el millor moment del dia, em sent tranquil·la, encara que estudi coses que són difícils i complicades i em diverteix molt. És un repte i quan surt és fantàstic i però sempre s'han d'aprendre coses noves, i hem de ser moderns.
Com varen ser els teus inicis amb la flauta travessera?
Jo vaig començar bastant gran, als 14 anys. Però abans, al nou anys, vaig començar amb el piano. Després amb la banda de música de Felanitx tocava el saxòfon, ja que n'hi faltaven. Llavors quan estudiava música mirava els concerts de TVE i em va atreure la flauta travessera. I aquest sí que va ser l'intrument definitiu!!.
Jo vaig començar bastant gran, als 14 anys. Però abans, al nou anys, vaig començar amb el piano. Després amb la banda de música de Felanitx tocava el saxòfon, ja que n'hi faltaven. Llavors quan estudiava música mirava els concerts de TVE i em va atreure la flauta travessera. I aquest sí que va ser l'intrument definitiu!!.
Què has après de la vida essent professora?I el pitjor?
Jo abans de ser professora pensava que la gent, més o manco, vivia igual que jo, que tots els pares podien pagar els estudis als seus fills, que havia una cultura dins casa, i el que m'ha ensenyat fer feina a un institut és que no tothom és tant afortunat com jo. Primer de tot, els que ho som ho hem de valorar i segon, hem d'ajudar que tothom sigui tant afortunat com nosaltres.
No he après res dolent a dins un institut. Sobretot, jo sempre aprenc més dels meus alumnes que ells m'ensenyen.
Jo abans de ser professora pensava que la gent, més o manco, vivia igual que jo, que tots els pares podien pagar els estudis als seus fills, que havia una cultura dins casa, i el que m'ha ensenyat fer feina a un institut és que no tothom és tant afortunat com jo. Primer de tot, els que ho som ho hem de valorar i segon, hem d'ajudar que tothom sigui tant afortunat com nosaltres.
No he après res dolent a dins un institut. Sobretot, jo sempre aprenc més dels meus alumnes que ells m'ensenyen.
Com definiries per a tu la música?
És la meva vida i sempre m'acompanya. Si estic bé, em pos una música i m'alegra molt més. També passa el mateix, si estic trista. Amb això és amb el que faig feina, és amb el que pas gust i intent transmetre aquest amor a la música a la gent del meu voltat, crec que la música és una cosa que ens acompanyarà fins al darrer moment de la nostra vida.
És la meva vida i sempre m'acompanya. Si estic bé, em pos una música i m'alegra molt més. També passa el mateix, si estic trista. Amb això és amb el que faig feina, és amb el que pas gust i intent transmetre aquest amor a la música a la gent del meu voltat, crec que la música és una cosa que ens acompanyarà fins al darrer moment de la nostra vida.
Què sents per Les llunàtiques?
Per Llunàtiques, més que sentir puc dir com me sent, em sent molt lliure, em divertesc molt, em permet treure la part rockera i folk que duc a dins meu.
Per Llunàtiques, més que sentir puc dir com me sent, em sent molt lliure, em divertesc molt, em permet treure la part rockera i folk que duc a dins meu.
Les Llunàtiques, quant vares començar amb elles, et varen acollir molt bé?
Molt bé, és gent molt lliure i moderna, gent molt oberta, gent molt respectuosa. És un grup que quan jo hi vaig entrar, ja estava fet, ja duia vuit anys de trajectòria, i sempre he pogrut dir el que he pensat i he pogut traballar una mica la part de composició i la d'improvització.
Quines varen ser les sensacions que vares tenir quan presentares el disc a Porreres? I a Felanitx amb els teus?
A Porreres vaig tenir una sensació d'estar molt recolzada per la gent. Hi havia més de 400 persones a l'auditori de Porreres, i tenia la sensació d'estar enrevoltada de gent que ens estimava, eren tots amics, eren seguidors de primera mà.
I a Felanitx, va ser un concert molt íntim. En canvi a Porreres va ser molt bèstia, fins i tot hi havia gent dreta, i a Porreres va ser mes bé un concert divertit i de passar-ho bé, i a Felanitx, ben íntim, va ser un acte molt recollit, però molt amable i eren pocs però bons.
Per què et dediques a ensenyar i a tocar amb llunàtiques?
Em dedic a ensenyar perquè m’encanta. Per mi els grans reptes no estan en els bons alumnes, sinó en els alumnes que volen aprendre i els costa molt i aquests són els alumnes que m’agraden més. Evidentment també m’agraden els bons alumnes, però a un bon alumne simplement l’has de guiar i ell ja sap per on ha d’anar.
I tocar amb llunàtiques va ser casual?
Sí, un dia na Xisca, la pianista, em va dir si m’interessava, que ells estaven cercant un instrument melòdic, i vaig dir que sí. Sempre m’havia fet il·lusió tocar amb un grup modern, fora de la música clàssica i Llunàtiques em permet treure la meva part creativa i també em puc posar en contacte amb el món de la nit.
Quina diferència hi ha en ensenyar música i tocar amb Llunàtiques?
Tota la diferència del món, encara que les dues coses són creatives. Jo diria que tocar amb llunàtiques em dóna forces per ensenyar i per tenir paciència amb els meus alumnes.
I la darrera, quin ès el próxim objectiu que té Llunàtiques?
Ara, aquest desembre, ens n'anam a l'espai Mallorca de Barcelona a tocar. A més de tots els concerts a diferents auditoris,on intentarem difondre el CD, encara que som concients que som per un públic reduït, ja que la nostra música està basada en poemes d'autors catalans i els nostres objectius divertir-nos i que la gent s'ho passi bé escoltant-nos.
Així ho feim i ho farem. Gràcies per dedicar-nos un horabaixa.
Gràcies a tu, per pensar amb mi i amb Llunàtiques
Enllacos
Video de Itaca de TV Mallorca (Entrevista de Llunàtiques)
Miquel Galmés, 3r D
Entrevista a Montse Amer, guanyadora del premi compartit “millor actriu de les Illes Balears 2008”
Manacor, té una gran tradició teatral. Fa 5 anys que alguns grups de teatre de Manacor es presenten als “Premios buero” fundats per la coca-cola. A Manacor han nomenat a diverses persones com a millor actor i millor actriu de les Illes Balears; algunes obres que han estat presentades han quedat entre les 5 millors obres d’Espanya i han tengut la sort d’anar a passar una setmana a Madrid, gaudint de tallers amb professionals al món del teatre. Na Montse Amer al 2008 va guanyar el premi de millor actriu de les Illes Balears compartit amb una companya de l’obra que varen presentar(Sentiments).
Què és per a tu el teatre?
El teatre per a mi és una part de la meva vida i ara és un simple “hobbie”. Esper, però, que en un futur pugui ser la meva professió.
Quants d’anys fa que fas teatre?
Aquest any en farà 16.
A part del teatre, tens alguna altra afició?
Sí, moltes: anar d'excurció, anar a escalar, estar amb els amics, etc.
Quan et vares adonar que et volies dedicar seriosament al teatre?
De petita, sempre que mirava una pel·lícula volia ser l’heroïna i sobre els 13 anys vaig plantejar-me estudiar art dramàtic.
Què és el que sents quan estàs damunt l’escenari interpretant algun personatge?
Els sentiments del personatge, és com estar ficada dins un món totalment diferent i real perquè l’interpretes i tu mateixa t’has de creure la ficció que estàs representant.
Què va significar per a tu guanyar el premi compartit de millor actriu de les Illes Balears 2008?
Va ser un reconeixement a la feina que jo havia fet en relació a 3 personatges diferents que eren els que jo interpretava a Sentiments.
Quina obra t’ha agradat més fer de les que has fet fins ara?
Totes les obres sempre t’aporten alguna cosa en particular i jo ara diria que la que més m’ha agradat ha estat El malalt imaginari perquè és la darrera amb la que he participat.
I quin personatge et va agradar més interpretar? I amb quin t'has sentit més identificada?
Na Diable d’ El malalt imaginari em va agradar molt, però també n’Esther a Tallats de lluna o els diferents personatges que vaig interpretar a L’Odissea.
Amb el personatge que m'he sentit més identificada ha estat amb n'Esther de Tallats de lluna, el personatge també era una adolescent.
Quina va ser la teva primera obra? Et va agradar?
La primera obra que record haver fet va ser El rei tortuga a Antòni Maura. Sí, em va agradar, però és totalment diferent el que estam fent ara que són obres de denúncia social.
Quan acabis el batxiller, quins són els teus plans?
Els meus plans són fer les proves de l’esadib, aquí a Palma.
Quin i amb quina obra vàreu guanyar l’any passat un premi a Galícia?
A Galícia vàrem guanyar el premi de millor espectacle de la Miteu (mostra internacional de teatre universitari) votat pel públic, amb El malalt imaginari.
Ens pots avançar quina serà la teva pròxima obra? Amb quin grup la faràs?
La pròxima obra en la que participaré serà “La mentida més gran de la història mai no contada”. El grup serà Exepte teatre, però serem moltes més persones.
Encara que soni una mica malament, molta merda.
Ja hi estam acostumats, i moltes gràcies.
MªAntònia Amer Ribot,3rC,
i Sebastià Frau Palmer, 3rE.
Què és per a tu el teatre?
El teatre per a mi és una part de la meva vida i ara és un simple “hobbie”. Esper, però, que en un futur pugui ser la meva professió.
Quants d’anys fa que fas teatre?
Aquest any en farà 16.
A part del teatre, tens alguna altra afició?
Sí, moltes: anar d'excurció, anar a escalar, estar amb els amics, etc.
Quan et vares adonar que et volies dedicar seriosament al teatre?
De petita, sempre que mirava una pel·lícula volia ser l’heroïna i sobre els 13 anys vaig plantejar-me estudiar art dramàtic.
Què és el que sents quan estàs damunt l’escenari interpretant algun personatge?
Els sentiments del personatge, és com estar ficada dins un món totalment diferent i real perquè l’interpretes i tu mateixa t’has de creure la ficció que estàs representant.
Què va significar per a tu guanyar el premi compartit de millor actriu de les Illes Balears 2008?
Va ser un reconeixement a la feina que jo havia fet en relació a 3 personatges diferents que eren els que jo interpretava a Sentiments.
Quina obra t’ha agradat més fer de les que has fet fins ara?
Totes les obres sempre t’aporten alguna cosa en particular i jo ara diria que la que més m’ha agradat ha estat El malalt imaginari perquè és la darrera amb la que he participat.
I quin personatge et va agradar més interpretar? I amb quin t'has sentit més identificada?
Na Diable d’ El malalt imaginari em va agradar molt, però també n’Esther a Tallats de lluna o els diferents personatges que vaig interpretar a L’Odissea.
Amb el personatge que m'he sentit més identificada ha estat amb n'Esther de Tallats de lluna, el personatge també era una adolescent.
Quina va ser la teva primera obra? Et va agradar?
La primera obra que record haver fet va ser El rei tortuga a Antòni Maura. Sí, em va agradar, però és totalment diferent el que estam fent ara que són obres de denúncia social.
Quan acabis el batxiller, quins són els teus plans?
Els meus plans són fer les proves de l’esadib, aquí a Palma.
Quin i amb quina obra vàreu guanyar l’any passat un premi a Galícia?
A Galícia vàrem guanyar el premi de millor espectacle de la Miteu (mostra internacional de teatre universitari) votat pel públic, amb El malalt imaginari.
Ens pots avançar quina serà la teva pròxima obra? Amb quin grup la faràs?
La pròxima obra en la que participaré serà “La mentida més gran de la història mai no contada”. El grup serà Exepte teatre, però serem moltes més persones.
Encara que soni una mica malament, molta merda.
Ja hi estam acostumats, i moltes gràcies.
MªAntònia Amer Ribot,3rC,
i Sebastià Frau Palmer, 3rE.
dilluns, d’octubre 19
Més de 56 incidents per culpa del mal temps
De dilluns a dimarts, del 21 al 22 de setembre, hi va haver més 130 incidents a causa del mal temps a Mallorca.
El dimarts passar el servei d'emergències de les Illes Balears (SEIB) va haver de sortir 56 vegades entre les 00 i les 12 del migdia del dimarts 22.
D'aquests 56 incidents, 10 s'han localitzat a Andratx , 1 a Eivissa, 14 a Manacor, 1 a Maó, 7 a Palma i 1 a St. Llorenç i 22 accidents més arreu de les illes.
També a causa del la tempesta hi va haver 1 estimball d'un mur, 3 desbordaments de torrents, 3 filtracions d'aigües a dins habitatges, 17 inundacions de comerços i habitatges, 18 inundacions a vies públiques, 6 incidents per obstacles perillosos pel trànsit, 2 per risc elèctric, 1 per risc de caiguda d'objectes, 1 per caiguda d'arbres i 5 per altres motius.
El dimarts passat es varen desbordar els torrents de Calvià, Andratx i Puigpunyent, i es va desbordar el torrent de sa Cabaneta el seu pas per Sa Vall.
L'helicòpter de la direcció general d'emergències va intentar sortir per poder fer un reconeixent aeri, però el temps no va permetre.
La catàstofre més grossa passà dilluns a la zona de Manacor i a la de Felanitx . A Manacor es va tornar a desbordat el torrent de Sa Cabaneta, a Sa Vall, al seu pas pel camí de Conies, a la vora de l'escola rural de sa Murtera. A Felanitx i Portocolom va ser un dels llocs de Mallorca on va ploure més; a Felanitx va ploure 97 l/m², i a Portocolom, a més que es varen desbordar tots els torrents que desemboquen, va ploure fins a 103 l/m. Altres torrents que es varen desbordar són els de Cala Ferrera i el de Cala Sa Nau.
Fins a les cinc de l'horabaixa de dimarts el servei d'emergències de les Illes Balears va atendre fins a 136 incidents, i quedaren tallades les carreteres de St. Llorenç, la de Cala Ferrera, i el camí de Conies entre moltes més carreteres que varen quedar tallades.
El dimarts passar el servei d'emergències de les Illes Balears (SEIB) va haver de sortir 56 vegades entre les 00 i les 12 del migdia del dimarts 22.
D'aquests 56 incidents, 10 s'han localitzat a Andratx , 1 a Eivissa, 14 a Manacor, 1 a Maó, 7 a Palma i 1 a St. Llorenç i 22 accidents més arreu de les illes.
També a causa del la tempesta hi va haver 1 estimball d'un mur, 3 desbordaments de torrents, 3 filtracions d'aigües a dins habitatges, 17 inundacions de comerços i habitatges, 18 inundacions a vies públiques, 6 incidents per obstacles perillosos pel trànsit, 2 per risc elèctric, 1 per risc de caiguda d'objectes, 1 per caiguda d'arbres i 5 per altres motius.
El dimarts passat es varen desbordar els torrents de Calvià, Andratx i Puigpunyent, i es va desbordar el torrent de sa Cabaneta el seu pas per Sa Vall.
L'helicòpter de la direcció general d'emergències va intentar sortir per poder fer un reconeixent aeri, però el temps no va permetre.
La catàstofre més grossa passà dilluns a la zona de Manacor i a la de Felanitx . A Manacor es va tornar a desbordat el torrent de Sa Cabaneta, a Sa Vall, al seu pas pel camí de Conies, a la vora de l'escola rural de sa Murtera. A Felanitx i Portocolom va ser un dels llocs de Mallorca on va ploure més; a Felanitx va ploure 97 l/m², i a Portocolom, a més que es varen desbordar tots els torrents que desemboquen, va ploure fins a 103 l/m. Altres torrents que es varen desbordar són els de Cala Ferrera i el de Cala Sa Nau.
Fins a les cinc de l'horabaixa de dimarts el servei d'emergències de les Illes Balears va atendre fins a 136 incidents, i quedaren tallades les carreteres de St. Llorenç, la de Cala Ferrera, i el camí de Conies entre moltes més carreteres que varen quedar tallades.
Miquel Galmés Sagrera, Taller de premsa, 3r D
Miquel Galmés Sagrera, Taller de premsa,3r D
dijous, d’octubre 15
Començam de nou!
Hola! Som els grups de 3r d'ESO del Mossèn Alcover. No som un grup molt gran, com veis a les fotos. Guapos, sí; també amb iniciativa, intentarem posar-nos al dia amb les noves tecnologies. Els nostres interessos van des de la música, esports varis, festes, concerts, amics, dopatges, assassinats, robatoris, la moda, televisió, cinema, menjar, platja, teatre, navegar per internet, fotografia, etc.
Sempre intentarem actualitzar el blog amb els nostres treballs de premsa, televisió i ràdio.
I bé, ja s'acaba l'hora i ens n'anam al pati. ^^
dimarts, de desembre 16
Skate a Mallorca
“L’skate no és un esport perillós si es patina amb el cap”
Molts de joves de les Illes Balears diuen el mateix i és que l’skateboad a les illes és insuficient. No és just que amb la quantitat d’skaters que hi ha el nombre d’skateparks no arriba a la quinzena. I a Manacor n’hi ha cap d’skatepark? Ja en sabeu la resposta. Fa temps que els skaters locals en demanen un i encara no s’ha vist ni una simple rampa posada. Així els manacorins no els queda un altre remei que anar-se’n a un altre poble o ciutat per poder practicar amb unes condicions òptimes.
Tal vegada a Manacor el que seria més senzill fos fer una skateplaça, una plaça destinada al monopatí o patins, també dits “skate” o “rollers”. Aquestes places solen tenir moltes rampes, escales, bancs, voreres, caixons, etc. És demanar molt? Si tenguéssim un lloc públic adequat no hi hauria cap problema, ni amb els peatons ni amb la policia, ja que la policia ens posa multes, ens lleva l’skate, ens posa denúncies,...
Moltes vegades les persones majors que seuen a les places on patinem són qui avisa a la policia, perquè diuen que destruïm el mobiliari urbà i, en part, tenen raó, però no el destruïm perquè som uns vàndals, sinó perquè no tenim enlloc on poder anar a patinar.
Coneguem de més a prop un patinador manacorí, en Maties, ja veterà en el tema.
Maties, quants d’anys fa que ets patinador?
Fa sis anys.
Quina taula dus ara mateix?
Ara mateix duc una “devil” amb eixos “thunder”, rodament “no madd” i rodes “spitfire”.
Quin es pot considerar el teu millor truc o el que t’agrada més fer?
El que m’agrada més fer és el “no comply frontside pop-shoveit”.
Amb qui t’agrada anar a patinar?
Amb la gent com n’Esteve, en Joan Adrià, en Fèlix,...la gent de sempre!! Quant temps fa que demanau un skatepark o skateplaça a Manacor?
Fa més de cinc anys que demanam a l’Ajuntament que ens posi alguna cosa per patinar.
Quines són les escales que van millor per patinar a Manacor?
Per mi les de Sant Jaume, perquè són molt bones de botar i s’hi poden fer bons trucs com el “flip3”.
Quin és el teu miloor skatepark a les Illes Balears ara per ara?
Sa Riera a Palma.
Antoni Sancho Llodrà i Antoni Estelrich Rosselló, 3rF
diumenge, de desembre 14
A resultes de la guerra civil
La guerra del 36 va deixar una milió d’exiliats, més de 300.000 persones, més de 200.000 afusellats i morts en el camp de concentració, una població activa empresonada que es feia servir com a mà d’obra barata, i una població civil dividida entre vençuts i vencedors.
A les Illes Balears de 3.000 persones desaparegudes n’han trobat 300 cossos en la fossa comuna del cementeri de Palma. Al cementeri de Calvià hi ha una vintena de afusellats enterrats. A una de les fosses comunes del cementeri de Porreres hi ha aproximadament 80 víctimes de la repressió de la Guerra Civil. L’ exhumació de la fossa presenta complicacions perquè als anys 60 es va aixecar a sobre una paret de nínxols. I pel que fa a Manacor hi ha una fossa comú amb persones mortes a la guerra civil al antic cementeri de Manacor, actualment a baix un parc infantil.
Durant més de 70 anys, les famílies dels desapareguts han viscut amb la angoixa de no saber què va ser del seu pare, germà, mare...Els diuen “desapareguts”, perquè oficialment no estan ni morts, ni vius, sinó que “desapareguts”, com si no haguessin mai existit.
Ens demanam: S’arribaran a exhumar els més de 400 cossos
A les Illes Balears de 3.000 persones desaparegudes n’han trobat 300 cossos en la fossa comuna del cementeri de Palma. Al cementeri de Calvià hi ha una vintena de afusellats enterrats. A una de les fosses comunes del cementeri de Porreres hi ha aproximadament 80 víctimes de la repressió de la Guerra Civil. L’ exhumació de la fossa presenta complicacions perquè als anys 60 es va aixecar a sobre una paret de nínxols. I pel que fa a Manacor hi ha una fossa comú amb persones mortes a la guerra civil al antic cementeri de Manacor, actualment a baix un parc infantil.
Durant més de 70 anys, les famílies dels desapareguts han viscut amb la angoixa de no saber què va ser del seu pare, germà, mare...Els diuen “desapareguts”, perquè oficialment no estan ni morts, ni vius, sinó que “desapareguts”, com si no haguessin mai existit.
Ens demanam: S’arribaran a exhumar els més de 400 cossos
que hi ha repartits per les diferents fosses mallorquines?
Per saber realment què va passar, ens acostam a parlar amb la nostra padrina de 74 anys, perquè ens relati una mica més de prop els fets.
- Aproximadament com va començar la guerra Civil Espanyola ?
La gerra civil va començar gairebé a l'any 1936 fins a l'any 1939.
- Quines conseqüències que tu t'enrecordis va tenir ?
Hi va haver molts de morts, la gana ens va afectar molt, ni tan sols hi havia menjar per als infants i en aquell moment hi havia l'epidèmia del grip que afectava a tota la població.
- Quina va ser la catàstrofe més important per tu o per la majoria ?
Varen destruir moltes cases i va morir molta gent.
- Com va ser la vida després de la guerra ?
La vida per a nosaltres va ser molt dura després de la guerra, varen morir molts de familiars i coneguts , no teníem per menjar, ens alimentàvem del que hi havia, sobretot de pa, llet i poques vegades carn d'animal, tampoc hi havia cases perquè estaven mig destrossades.
Moltes gràcies, Magdalena, per recordar-nos el que suposa una guerra i les ferides que encara són obertes.
Antònia Pastor Sureda, 3r G
Lorena Gomila Pérez, 3r G
Per saber realment què va passar, ens acostam a parlar amb la nostra padrina de 74 anys, perquè ens relati una mica més de prop els fets.
- Aproximadament com va començar la guerra Civil Espanyola ?
La gerra civil va començar gairebé a l'any 1936 fins a l'any 1939.
- Quines conseqüències que tu t'enrecordis va tenir ?
Hi va haver molts de morts, la gana ens va afectar molt, ni tan sols hi havia menjar per als infants i en aquell moment hi havia l'epidèmia del grip que afectava a tota la població.
- Quina va ser la catàstrofe més important per tu o per la majoria ?
Varen destruir moltes cases i va morir molta gent.
- Com va ser la vida després de la guerra ?
La vida per a nosaltres va ser molt dura després de la guerra, varen morir molts de familiars i coneguts , no teníem per menjar, ens alimentàvem del que hi havia, sobretot de pa, llet i poques vegades carn d'animal, tampoc hi havia cases perquè estaven mig destrossades.
Moltes gràcies, Magdalena, per recordar-nos el que suposa una guerra i les ferides que encara són obertes.
Antònia Pastor Sureda, 3r G
Lorena Gomila Pérez, 3r G
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
