L'anorèxia nerviosa

L'anorèxia nerviosa consisteix en una alteració greu de la percepció de la pròpia imatge, amb un temor morbós a l'obesitat, la qual cosa condiciona una alteració.

Les principals característiques, l'origen, els símptomes, el seu diagnòstic i el seu tractament és el que et trobaràs en aquest

reportatge


Sebastià Frau Palmer, 3r E
Clàudia Sureda Mus, 3r A.

Breu història del graffiti

El graffiti va sorgir a l'any setanta a Nova York. Algú va començar a escriure takis (que avui en dia es coneixen com es tags.Es varen comencar a escriure pels metros.

Després d'un any ja era molta la gent que hi pintava. Com cada vegada hi havia més competicions per saber qui pintava més i millor, se'ls va ocórrer fer els graffitis fora del metro. Els feien a llocs impensables i difícils d'arribar i com es generalitzar tant, les autoritats començaren a crear lleis i a fer-ne vigilància. Així tota persona que era trobada graffitant és tractat com un delinqüent.

Pedro Pascual Brindis, 3r C

La bipolaritat.

Trastorn bipolar

El trastorn bipolar és un trastorn de l’estat d’ànim. Les persones afectades passen per períodes repetitius de depressió(fases depressives) que s’alternen amb temporades de eufòria(fases maníaques). La seva expressió del cervell es produeix en forma d'un desequilibri electroquímic en els neurotransmissors (biomolècules, sintetizades per les neurones). Les persones poden experimentar estats d’ànim durant diverses setmanes o mesos abans de canviar. En altres casos, es produeix una oscil·lació diària denominada “ànims ràpids reciclants” que són molt difícils de manejar.

Els fàrmacs més utilitzats són: benzodiazepines, antipsicòtics i estabilitzadors de l'ànim.

El trastorn bipolar de vegades s'hereta entre els membres de la família. Si una persona té un pare amb trastorn bipolar, la seva probabilitat de tenir-lo és major.

Causes:

S’han realitzat moltes investigacions relacionades amb el trastorn bipolar, tot i que encara no existeix una causa totalment definida per a què sorgeixi.

En investigacions realitzades s'ha determinat una relació entre la deficiència del Carbonat de liti amb la bipolaritat. Aquesta substància pot ser una de les causes de la condició quan aquesta substància neurotransmissora no es distribueix adequadament a través dels nervis en el cervell.

Símptomes de les dues fases del trastorn bipolar.

Un parell de símptomes de la fase depressiva són:

·Pèrdua de l’autoestima.

·Sentiments de desesperança.

·Sentiments de culpabilitat excessius.

·Cansament o avorriment que dura setmanes o mesos.

·Lentitud exagerada.

·Problemes de concentració i fàcil distracció.

·Dificultat per prendre desicions i confusió general.

·Pèrdua de la gana.

·Pèrdua involuntària de pes.

·Pensaments anormals sobre la mort.

Un parell de símptomes de la fase maníaca són:

·Agressions inútils i innecessàries.

·Pensament accelerat.

·Autoestima alta.

·Menor necessitat de dormir.

·Logorrea. (parlar més de el normal o tenir la necessitat de parlar contínuament).

·Augment involuntari de pes.

·Creences falses.

·Augment de les activitats orientades cap a metes.

Hi ha variacions d'aquest trastorn. Els estats d'ànim canvien ràpidament (en un any es poden manifestar entre 4 o més canvis d'ànim) com també poden canviar lentament. Un cop estabilitzat el pacient es retroba amb la seva vida social, laboral, i fins i tot afectiva, evitant escapar-se de si mateix i del seu entorn, per així estar en convivència amb la seva parella, amics i familiars.

MªAntònia Amer Ribot, 3rC

Cotxes antics

Aqui veureu un reportatge fotogràfic de cotxes antics fins els anys 70

Jose Manuel García Hueso, 3r C

És tan important l'aigua?

QUÈ PASSARÀ EN UN FUTUR SI NO CANVIAM LA NOSTRA MANERA DE VIURE?

(CANVI CLIMÀTIC I ESCASSETAT D´AIGUA)

Primer de tot tractarem de l´escassetat d´aigua al món, seguidament de l´efecte hivernacle i finalment de les solucions d'aquests problemes.

ESCASSETAT DE L´AIGUA
La terra està dividida en dues parts:una de terra i l' altra d´aigua i d´aquesta part d' aigua un 27% és salada i un 3% és dolça. Doncs, d´aquest petit 3% un 2,14 està en glaceres i no en podem disposar.

·L´aigua és un recurs escàs i cada vegada les necessitats són més grans .
·Actualment un 40% de la població mundial té problemes d´aigua.
Ja és hora de dur a la pràctica tot el que estigui al nostre abast, podem:
1-Dutxar-nos en comptes de banyar-nos.
2-Tancar l'aixeta mentre ens rentam les dents .
3-Posar les rentadores plenes.

L´EFECTE HIVERNACLE.
L'encalentiment global està causant conseqüències a l´atmosfera. L´atmosfera s´encalenteix cada pic més i fa que els raigs de sol entrin i no surtin, aquest problema es diu: l´efecte hivernacle. El pitjor de tot és que la conseqüència no la pagam nosaltres, per exemple: a l´Antàrtida hi ha un forat ben gran per culpa nostra i fa que el gel es descongeli molt ràpidament.
Algunes de les possibles mesures per endarrerir l´efecte hivernacle que qualsevol pot dur a terme són:
1.- Utilitzar desodorants i "sprais" que protegeixen l´atmosfera.
2.- Utilitzar el transport públic...

Laura Pérez Nieto, 3r B.

El món de les motos

El món de les motos

Una motocicleta és un vehicle automòbil, generalment de dues rodes (disposades en línia recta), i impulsat per un motor de dos temps o de quatre temps, amb capacitat per a transportar una o dues persones. Per ciclomotor, s'entén una moto de poca cilindrada, que pot incorporar pedals, per poder circular en cas de necessitat, sense encendre el motor.

Quina és la seva història?
L'origen de la motocicleta o també anomenada moto va ser la bicicleta..
Això és així, no només perquè sembla lògic, sinó perquè l'alemany Gottlieb Daimler, l'any 1885, va instal·lar un motor de combustió a una bicicleta de fusta. 1885. Una bicicleta motoritzada, doncs, va ser la primera motocicleta de la història.

Competicions
S'organitzen diferents tipus de competicions dependent de la cilindrada de la motocicleta (125cc, 250cc, Moto gp), de trial, de motocross, supermotard... En que es diferencien per cilindrades.

Peces de la moto
1. Xassís és la columna vertebral de la motocicleta i a partir del com es col·loquen tots els altres elements que la componen.
2. Forqueta que és la peça a la qual s'uneix el manillar i la roda davantera i que actua al seu torn de suspensió davantera.
3. Pipa d'adreça, que uneix la forqueta al xassís i que allotja en el seu interior uns rodaments, que són els quals permeten girar la direcció a un o altre costat.
4. Basculant que és la peça que unida al xassís mitjançant un eix (eix del basculant), subjecta la roda del darrere i un dels extrems de la amortiguació del darrere de suspensió.
5. Dipòsit de combustible que és el recipient que allotja la gasolina.
6. Motor que ancorat al basculant, i a la roda del darrere mitjançant una cadena, una corretja o un càrdan és l'encarregat d'impulsar tot el conjunt. Depenent del cicle de funcionament, els motors poden ser de dos o quatre temps.
7. Frens davanter i del darrere que són els encarregats de detenir la motocicleta, i que poden ser de disc o de tambor, encara que aquests últims estan gairebé en desús.

• Aprilia Rs replica Chesterfield con una cilindrada de 250 cc.
  
  Entrevista a Jorge Martinez "Aspar": sobre la competició de 125cc
  
  
• Quin paper juguen els patrocinadors en una cosa tan important com la consecució d'un títol? Bancaixa Aspar. Sens dubte un paper absolut, els patrocinadors són fonamentals i imprescindibles. Sense ells seria impossible accedir a un bon nivell tècnic i tenir bons pilots. També faciliten disposar d'una llarga pretemporada d'entrenaments. Sense un pressupost guanyador, avui dia és impossible optar a ser Campions del Món.
  
• El projecte Aspar segueix portant la imatge de la seva estimada València a l'elit mundial de l'esport: et consideres un ambaixador de València al món? Bancaixa Aspar. Sempre m'he considerat molt alzireny, molt valencià, i per extensió espanyol. Després de trenta anys des que vaig començar a córrer, no hi ha dubte que per molt que viatgi i vegi llocs meravellosos de tot el món, quan passo uns quants dies fora de casa, tinc moltes ganes de tornar a València, a la meva terra. Hem fet sonar les traques valencianes per moltes parts del món durant diverses dècades, i això provoca una profunda sensació d'orgull.
  
  
• Tres títols en quatre anys. Bancaixa Aspar. Sí, no hi ha dubte que en 125 som l'equip a batre. El 2006 ja arrasem amb Álvaro, però diria que des del 2002 el nostre pitjor resultat crec que ha estat un quart lloc. Per tant, estem consolidant el projecte molt de temps. Tenim l' espineta de 250, on hem aconseguit tres subcampionats, però no el títol. Encara que el més important vendrà l'any que ve amb el pas a MotoGP. Serem l'única estructura del món que competeixi en les tres categories; d'altra banda, tant en 125 com en Moto2 tractarem d'optar a guanyar el campionat. Crec que s'està quallant una gran tasca, i s'està cimentant un gran equip que va néixer fa moltíssims anys.
  
• Quin és el secret per mantenir-se en la cresta de l'onada durant tant de temps? La clau és treballar, treballar i treballar. I tenir un gran equip de gent, des del mecànic més senzill fins el director general, tots són crucials. Evidentment, és bàsic planificar correctament el treball, i comptar amb un personal competent, grans pilots i per descomptat millors esponsors. El que et porta a estar a dalt és una miscel·lània de diversos elements.
  
• Què li diria ara Aspar a Simó de campió a campió? Bancaixa Aspar. Primer que degusti i valori el títol. I a continuació, que s'aturi un moment per recordar qui li ha donat suport, i ha estat amb ell des que va decidir ser pilot de Motos quan era un nen. Crec que és francament bonic poder tenir un record cap a aquesta gent, i seguir fent-los partíceps de la teva quotidianitat, prenent un cafè per exemple. També és important valorar el que ha passat, però sense aixecar els peus de terra sota cap concepte. Consider que el més important en la vida és no perdre la identitat i ser un mateix sempre.
  
• La cursa que més t'ha fet vibrar aquesta temporada?Bancaixa Aspar. La d'Austràlia va ser espectacular. Personalment estava tranquil perquè vaig veure Julián molt segur, potser ha estat la seva carrera més completa de l'any. Encara que aquest curs ha hagut grandíssimes carreres tant a 125 com a 250. En el vuitè de litre Julián ha obrat gairebé a la perfecció.

• En dos i mig tenim la espineta clavada. Algun apunt per tancar l'entrevista? No, simplement m'agradaria agrair des d'aquí a tots els patrocinadors, a l'equip, i en definitiva a tota la gent que creu en el Aspar Team. Afirmar que anem a seguir treballant per no defraudar, ja que la clau del triomf resideix en el treball.
  
  
  Xavier Bauzà Hueso 3ºD
  

"Sí, l'institut m'agrada. És molt interessant"

Immigració és l'entrada a un país de persones que van néixer o procedeixen d'un altre lloc. Representa una de les dues opcions o alternatives del terme migració, que s'aplica als moviments de persones d'un lloc a un altre i aquests desplaçaments comporten un canvi de residència ja sigui temporal o definitiu. Les dues opcions dels moviments migratoris són: emigració, que és la sortida de persones d'un país, regió o lloc determinats per dirigir-se a un altre diferent i immigració que és l'entrada a un país, regió o lloc determinats procedents d'altres parts. De manera que una emigració porta com a contrapartida posterior una immigració al país o lloc d'arribada.

Nosaltres hem entrevistat a un alumne del nostre institut, inmigrant des de fa tres anys.

-Quant temps fa que viviu a Mallorca?
Fa tres anys, més o menys.

-T'agrada viure a Mallorca?
Sí, està bé.

-T'hi trobes a gust aquí?
No.

-I la teva família?
Sí, bastant.

-La teva família viu amb tu o a Marroc?
Viuen amb mi, menys el meu germà; ell viu a Bèlgica, amb la seva dona.

-Estàs d'acord amb la teva religió?
Sí, molt. A més, aquí també tenim la Mesquita.

-Què penses sobre la discriminació de les dones?
Són obligacions de la nostra religió.

-Quines són els vostres costums més destacades?
El Ramadan, les festes després del Ramadan...

-T'agraden els costums mallorquins?
No, m'agraden més les meves. Però hi ha marroquins que sí que els agraden.

-Què fas en el teu temps lliure?
Quedar amb els amics o anar a la Mesquita.

-Si tenguessis l'oportunitat de tornar a Marroc, ho faries?
És clar!

-Anau molt sovint a la Mesquita?

Sí, més o menys. Hi vaig cinc vegades al dia amb bicicleta. Els caps de setmana sobretot.

-T'agrada aquest institut?
Sí, aquest institut m'agrada, és molt interessant. És molt gran, i hi ha activitats divertides.

Xavier Bauçà Hueso 3r D i

Clàudia Sureda Mus 3r A

Pròximament entrevista amb Marga Fullana

Pedro Pascual, 3r C
José Manuel García, 3r C

Maria Caldentey, una persona bastant llunàtica

Maria Caldentey és una persona molt entenyable, divertida i un poc caparruda. Aquesta Felanitxera ha estat molt sincera a totes les preguntes que li hem formulat i conta un poc què són Les llunàtiques, un grup musical que fa poc ha tret el seu primer disc al carrer “Dilluns”.

Maria Caldentey és una flautista d’Hamelin?
Una flautista d’Hamelin..., jo diria que tots els músics són flautistes d’Hamelin. Ens agrada que en escoltin i que ens segueixin.

Com es defineix Maria Caldentey?
Ostres... em defineixo generosa, caparruda i vagades un poc massa innocent, perquè això em fa ficar molt la pota. Ah! també vegades se'm creuen els cables, però intent que les creuades de cables m'ajudin a avançar.

Quatre coses què et duries a una illa deserta?
Em duria llibres, CD's amb el seu respectiu aparell de música, un caramull d'amics i familiars i una barca per tornar al lloc de retorn per tornar quan ens avorríssim d'estar allà.

Quant toques la flauta com et sents?
Molt bé, quan toc la flauta trob que és el millor moment del dia, em sent tranquil·la, encara que estudi coses que són difícils i complicades i em diverteix molt. És un repte i quan surt és fantàstic i però sempre s'han d'aprendre coses noves, i hem de ser moderns.

Com varen ser els teus inicis amb la flauta travessera?
Jo vaig començar bastant gran, als 14 anys. Però abans, al nou anys, vaig començar amb el piano. Després amb la banda de música de Felanitx tocava el saxòfon, ja que n'hi faltaven. Llavors quan estudiava música mirava els concerts de TVE i em va atreure la flauta travessera. I aquest sí que va ser l'intrument definitiu!!.

Què has après de la vida essent professora?I el pitjor?
Jo abans de ser professora pensava que la gent, més o manco, vivia igual que jo, que tots els pares podien pagar els estudis als seus fills, que havia una cultura dins casa, i el que m'ha ensenyat fer feina a un institut és que no tothom és tant afortunat com jo. Primer de tot, els que ho som ho hem de valorar i segon, hem d'ajudar que tothom sigui tant afortunat com nosaltres.
No he après res dolent a dins un institut. Sobretot, jo sempre aprenc més dels meus alumnes que ells m'ensenyen.

Com definiries per a tu la música?
És la meva vida i sempre m'acompanya. Si estic bé, em pos una música i m'alegra molt més. També passa el mateix, si estic trista. Amb això és amb el que faig feina, és amb el que pas gust i intent transmetre aquest amor a la música a la gent del meu voltat, crec que la música és una cosa que ens acompanyarà fins al darrer moment de la nostra vida.

Què sents per Les llunàtiques?
Per Llunàtiques, més que sentir puc dir com me sent, em sent molt lliure, em divertesc molt, em permet treure la part rockera i folk que duc a dins meu.

Les Llunàtiques, quant vares començar amb elles, et varen acollir molt bé?
Molt bé, és gent molt lliure i moderna, gent molt oberta, gent molt respectuosa. És un grup que quan jo hi vaig entrar, ja estava fet, ja duia vuit anys de trajectòria, i sempre he pogrut dir el que he pensat i he pogut traballar una mica la part de composició i la d'improvització.

Quines varen ser les sensacions que vares tenir quan presentares el disc a Porreres? I a Felanitx amb els teus?
A Porreres vaig tenir una sensació d'estar molt recolzada per la gent. Hi havia més de 400 persones a l'auditori de Porreres, i tenia la sensació d'estar enrevoltada de gent que ens estimava, eren tots amics, eren seguidors de primera mà.

I a Felanitx, va ser un concert molt íntim. En canvi a Porreres va ser molt bèstia, fins i tot hi havia gent dreta, i a Porreres va ser mes bé un concert divertit i de passar-ho bé, i a Felanitx, ben íntim, va ser un acte molt recollit, però molt amable i eren pocs però bons.

Per què et dediques a ensenyar i a tocar amb llunàtiques?
Em dedic a ensenyar perquè m’encanta. Per mi els grans reptes no estan en els bons alumnes, sinó en els alumnes que volen aprendre i els costa molt i aquests són els alumnes que m’agraden més. Evidentment també m’agraden els bons alumnes, però a un bon alumne simplement l’has de guiar i ell ja sap per on ha d’anar.

I tocar amb llunàtiques va ser casual?

Sí, un dia na Xisca, la pianista, em va dir si m’interessava, que ells estaven cercant un instrument melòdic, i vaig dir que sí. Sempre m’havia fet il·lusió tocar amb un grup modern, fora de la música clàssica i Llunàtiques em permet treure la meva part creativa i també em puc posar en contacte amb el món de la nit.

Quina diferència hi ha en ensenyar música i tocar amb Llunàtiques?
Tota la diferència del món, encara que les dues coses són creatives. Jo diria que tocar amb llunàtiques em dóna forces per ensenyar i per tenir paciència amb els meus alumnes.

I la darrera, quin ès el próxim objectiu que té Llunàtiques?
Ara, aquest desembre, ens n'anam a l'espai Mallorca de Barcelona a tocar. A més de tots els concerts a diferents auditoris,on intentarem difondre el CD, encara que som concients que som per un públic reduït, ja que la nostra música està basada en poemes d'autors catalans i els nostres objectius divertir-nos i que la gent s'ho passi bé escoltant-nos.

Així ho feim i ho farem. Gràcies per dedicar-nos un horabaixa.

Gràcies a tu, per pensar amb mi i amb Llunàtiques

Enllacos

My Space de Llunàtiques

Facebook de Llunàtiques

Video del concert de Porreres

Video de Itaca de TV Mallorca (Entrevista de Llunàtiques)

Miquel Galmés, 3r D

Entrevista a Montse Amer, guanyadora del premi compartit “millor actriu de les Illes Balears 2008”

Manacor, té una gran tradició teatral. Fa 5 anys que alguns grups de teatre de Manacor es presenten als “Premios buero” fundats per la coca-cola. A Manacor han nomenat a diverses persones com a millor actor i millor actriu de les Illes Balears; algunes obres que han estat presentades han quedat entre les 5 millors obres d’Espanya i han tengut la sort d’anar a passar una setmana a Madrid, gaudint de tallers amb professionals al món del teatre. Na Montse Amer al 2008 va guanyar el premi de millor actriu de les Illes Balears compartit amb una companya de l’obra que varen presentar(Sentiments).

Què és per a tu el teatre?
El teatre per a mi és una part de la meva vida i ara és un simple “hobbie”. Esper, però, que en un futur pugui ser la meva professió.

Quants d’anys fa que fas teatre?
Aquest any en farà 16.

A part del teatre, tens alguna altra afició?
Sí, moltes: anar d'excurció, anar a escalar, estar amb els amics, etc.

Quan et vares adonar que et volies dedicar seriosament al teatre?
De petita, sempre que mirava una pel·lícula volia ser l’heroïna i sobre els 13 anys vaig plantejar-me estudiar art dramàtic.

Què és el que sents quan estàs damunt l’escenari interpretant algun personatge?
Els sentiments del personatge, és com estar ficada dins un món totalment diferent i real perquè l’interpretes i tu mateixa t’has de creure la ficció que estàs representant.

Què va significar per a tu guanyar el premi compartit de millor actriu de les Illes Balears 2008?
Va ser un reconeixement a la feina que jo havia fet en relació a 3 personatges diferents que eren els que jo interpretava a Sentiments.

Quina obra t’ha agradat més fer de les que has fet fins ara?
Totes les obres sempre t’aporten alguna cosa en particular i jo ara diria que la que més m’ha agradat ha estat El malalt imaginari perquè és la darrera amb la que he participat.

I quin personatge et va agradar més interpretar? I amb quin t'has sentit més identificada?
Na Diable d’ El malalt imaginari em va agradar molt, però també n’Esther a Tallats de lluna o els diferents personatges que vaig interpretar a L’Odissea.
Amb el personatge que m'he sentit més identificada ha estat amb n'Esther de Tallats de lluna, el personatge també era una adolescent.

Quina va ser la teva primera obra? Et va agradar?
La primera obra que record haver fet va ser El rei tortuga a Antòni Maura. Sí, em va agradar, però és totalment diferent el que estam fent ara que són obres de denúncia social.

Quan acabis el batxiller, quins són els teus plans?
Els meus plans són fer les proves de l’esadib, aquí a Palma.

Quin i amb quina obra vàreu guanyar l’any passat un premi a Galícia?
A Galícia vàrem guanyar el premi de millor espectacle de la Miteu (mostra internacional de teatre universitari) votat pel públic, amb El malalt imaginari.

Ens pots avançar quina serà la teva pròxima obra? Amb quin grup la faràs?
La pròxima obra en la que participaré serà “La mentida més gran de la història mai no contada”. El grup serà Exepte teatre, però serem moltes més persones.

Encara que soni una mica malament, molta merda.
Ja hi estam acostumats, i moltes gràcies.

MªAntònia Amer Ribot,3rC,
i Sebastià Frau Palmer, 3rE.

Més de 56 incidents per culpa del mal temps

De dilluns a dimarts, del 21 al 22 de setembre, hi va haver més 130 incidents a causa del mal temps a Mallorca.

El dimarts passar el servei d'emergències de les Illes Balears (SEIB) va haver de sortir 56 vegades entre les 00 i les 12 del migdia del dimarts 22.
D'aquests 56 incidents, 10 s'han localitzat a Andratx , 1 a Eivissa, 14 a Manacor, 1 a Maó, 7 a Palma i 1 a St. Llorenç i 22 accidents més arreu de les illes.
També a causa del la tempesta hi va haver 1 estimball d'un mur, 3 desbordaments de torrents, 3 filtracions d'aigües a dins habitatges, 17 inundacions de comerços i habitatges, 18 inundacions a vies públiques, 6 incidents per obstacles perillosos pel trànsit, 2 per risc elèctric, 1 per risc de caiguda d'objectes, 1 per caiguda d'arbres i 5 per altres motius.
El dimarts passat es varen desbordar els torrents de Calvià, Andratx i Puigpunyent, i es va desbordar el torrent de sa Cabaneta el seu pas per Sa Vall.
L'helicòpter de la direcció general d'emergències va intentar sortir per poder fer un reconeixent aeri, però el temps no va permetre.
La catàstofre més grossa passà dilluns a la zona de Manacor i a la de Felanitx . A Manacor es va tornar a desbordat el torrent de Sa Cabaneta, a Sa Vall, al seu pas pel camí de Conies, a la vora de l'escola rural de sa Murtera. A Felanitx i Portocolom va ser un dels llocs de Mallorca on va ploure més; a Felanitx va ploure 97 l/m², i a Portocolom, a més que es varen desbordar tots els torrents que desemboquen, va ploure fins a 103 l/m. Altres torrents que es varen desbordar són els de Cala Ferrera i el de Cala Sa Nau.
Fins a les cinc de l'horabaixa de dimarts el servei d'emergències de les Illes Balears va atendre fins a 136 incidents, i quedaren tallades les carreteres de St. Llorenç, la de Cala Ferrera, i el camí de Conies entre moltes més carreteres que varen quedar tallades.

Miquel Galmés Sagrera, Taller de premsa, 3r D

Miquel Galmés Sagrera, Taller de premsa,3r D

Començam de nou!

Hola! Som els grups de 3r d'ESO del Mossèn Alcover. No som un grup molt gran, com veis a les fotos. Guapos, sí; també amb iniciativa, intentarem posar-nos al dia amb les noves tecnologies.

Els nostres interessos van des de la música, esports varis, festes, concerts, amics, dopatges, assassinats, robatoris, la moda, televisió, cinema, menjar, platja, teatre, navegar per internet, fotografia, etc.

Sempre intentarem actualitzar el blog amb els nostres treballs de premsa, televisió i ràdio.

I bé, ja s'acaba l'hora i ens n'anam al pati. ^^

Skate a Mallorca

“L’skate no és un esport perillós si es patina amb el cap”
Molts de joves de les Illes Balears diuen el mateix i és que l’skateboad a les illes és insuficient. No és just que amb la quantitat d’skaters que hi ha el nombre d’skateparks no arriba a la quinzena. I a Manacor n’hi ha cap d’skatepark? Ja en sabeu la resposta. Fa temps que els skaters locals en demanen un i encara no s’ha vist ni una simple rampa posada. Així els manacorins no els queda un altre remei que anar-se’n a un altre poble o ciutat per poder practicar amb unes condicions òptimes.
Tal vegada a Manacor el que seria més senzill fos fer una skateplaça, una plaça destinada al monopatí o patins, també dits “skate” o “rollers”. Aquestes places solen tenir moltes rampes, escales, bancs, voreres, caixons, etc. És demanar molt? Si tenguéssim un lloc públic adequat no hi hauria cap problema, ni amb els peatons ni amb la policia, ja que la policia ens posa multes, ens lleva l’skate, ens posa denúncies,...
Moltes vegades les persones majors que seuen a les places on patinem són qui avisa a la policia, perquè diuen que destruïm el mobiliari urbà i, en part, tenen raó, però no el destruïm perquè som uns vàndals, sinó perquè no tenim enlloc on poder anar a patinar.
Coneguem de més a prop un patinador manacorí, en Maties, ja veterà en el tema.
Maties, quants d’anys fa que ets patinador?
Fa sis anys.
Quina taula dus ara mateix?
Ara mateix duc una “devil” amb eixos “thunder”, rodament “no madd” i rodes “spitfire”.
Quin es pot considerar el teu millor truc o el que t’agrada més fer?
El que m’agrada més fer és el “no comply frontside pop-shoveit”.
Amb qui t’agrada anar a patinar?
Amb la gent com n’Esteve, en Joan Adrià, en Fèlix,...la gent de sempre!! Quant temps fa que demanau un skatepark o skateplaça a Manacor?
Fa més de cinc anys que demanam a l’Ajuntament que ens posi alguna cosa per patinar.
Quines són les escales que van millor per patinar a Manacor?
Per mi les de Sant Jaume, perquè són molt bones de botar i s’hi poden fer bons trucs com el “flip3”.
Quin és el teu miloor skatepark a les Illes Balears ara per ara?
Sa Riera a Palma.
Antoni Sancho Llodrà i Antoni Estelrich Rosselló, 3rF

A resultes de la guerra civil

La guerra del 36 va deixar una milió d’exiliats, més de 300.000 persones, més de 200.000 afusellats i morts en el camp de concentració, una població activa empresonada que es feia servir com a mà d’obra barata, i una població civil dividida entre vençuts i vencedors.
A les Illes Balears de 3.000 persones desaparegudes n’han trobat 300 cossos en la fossa comuna del cementeri de Palma. Al cementeri de Calvià hi ha una vintena de afusellats enterrats. A una de les fosses comunes del cementeri de Porreres hi ha aproximadament 80 víctimes de la repressió de la Guerra Civil. L’ exhumació de la fossa presenta complicacions perquè als anys 60 es va aixecar a sobre una paret de nínxols. I pel que fa a Manacor hi ha una fossa comú amb persones mortes a la guerra civil al antic cementeri de Manacor, actualment a baix un parc infantil.
Durant més de 70 anys, les famílies dels desapareguts han viscut amb la angoixa de no saber què va ser del seu pare, germà, mare...Els diuen “desapareguts”, perquè oficialment no estan ni morts, ni vius, sinó que “desapareguts”, com si no haguessin mai existit.

Ens demanam: S’arribaran a exhumar els més de 400 cossos

que hi ha repartits per les diferents fosses mallorquines?

Per saber realment què va passar, ens acostam a parlar amb la nostra padrina de 74 anys, perquè ens relati una mica més de prop els fets.

- Aproximadament com va començar la guerra Civil Espanyola ?
La gerra civil va començar gairebé a l'any 1936 fins a l'any 1939.

- Quines conseqüències que tu t'enrecordis va tenir ?
Hi va haver molts de morts, la gana ens va afectar molt, ni tan sols hi havia menjar per als infants i en aquell moment hi havia l'epidèmia del grip que afectava a tota la població.

- Quina va ser la catàstrofe més important per tu o per la majoria ?
Varen destruir moltes cases i va morir molta gent.

- Com va ser la vida després de la guerra ?
La vida per a nosaltres va ser molt dura després de la guerra, varen morir molts de familiars i coneguts , no teníem per menjar, ens alimentàvem del que hi havia, sobretot de pa, llet i poques vegades carn d'animal, tampoc hi havia cases perquè estaven mig destrossades.

Moltes gràcies, Magdalena, per recordar-nos el que suposa una guerra i les ferides que encara són obertes.

Antònia Pastor Sureda, 3r G
Lorena Gomila Pérez, 3r G

Bones:

Som na Lorena i n'Antònia. Som al.lotes de 3r G de taller de premsa. Ens hem conegut aquest any, i ens duim molt bé, com si haguéssim estat amigues tota la vida. Tant l'una com l'altra som simpàtiques, un poquet tímides i divertides.

Ens agradaria que llegíssiu la nostra entrevista, reportatge...

Gràcies.

El paintball a les Illes

El nou esport per joves i extressats

El paintball és un esport en el qual els participants usen marcadores accionades per aire comprimit, o altres gasos, per disparar petites boles omplides de pintura a altres jugadors. és un joc d'estratègia complex en el qual els jugadors aconseguits per boles de pintura durant el joc són eliminats d'aquest a vegades en forma temporal, a vegades en forma definitiva depenent de la modalitat. Contrari del que es pensa, si és practicat complint les seves normes i utilitzant l'equip necessari, és un dels esports d'aire lliure més segurs.

Normalment en una partida de paintball s'enfronten dos equips amb la finalitat d'eliminar a tots els jugadors de l'equip contrari o completar un objectiu (com capturar una bandera o eliminar a un jugador concret). Un joc de paintball típic no professional sol durar d'uns cinc minuts a mitja hora. L'equip bàsic necessari per practicar el paintball no és excessivament car (encara que sí ho poden ser les marcadores i altres elements de gamma alta). El nombre de boles de pintura disparades durant una partida varia segons la modalitat de joc i d'un jugador a un altre: alguns disparen centenars, altres unes poques i fins i tot alguns no arriben a disparar a tot el joc.

Aquest esport està cada vegada més de moda a tot Espanya, ja que a USA i altres llocs ja fa temps que s´hi juga. Hi ha molts de camps de joc, però casi tots són privats. Avui xerrarem amb un jugador.

-Tià, com et vares iniciar en el món del paintball?

- Tot va començar amb un company de feina que ja feia anys que hi jugava i sempre me'n xerrava fins que vaig decidir comprar-me el material necessari.

-Quant de temps fa que el practiques?

- Ara farà dos anys.

-Quin material necessites per practicar-lo?

- El bàsic és una màscara, una marcadora, un carregador, una botella i bolles. Després et pots comprar proteccions, roba adequada i moltes més coses.

-És molt car aquest material?

- Hi ha diferents preus. Pots trobar ''packs'' i tot et pot sortir per uns 200€ i ja pots jugar, però són bastant dolents i no hi podràs jugar molt de temps, t'arribes a cansar.

-Quin tipus de proteccions utilitzes?

- Amb una màscara ja hi pots jugar, després et pots comprar proteccions per tot el cos ( colzeres, genolleres, guants, guardapits... )

-Quins torneigs hi ha a les illes? I a fora?

- El més important de les Illes és la Lliga Balear qué té dos nivells: 1a i 2a divisió ). I fora de les Illes hi ha el campeonat d'Espanya (SPPL) i el d'Europa.

Miquel Sureda i Antonio Bermúdez, 3r F

De vacances!!!!

El taller de premsa de l'IES Mossèn se'n va de vacances

Esperam que aquesta nova experiència hagi estat gratificant tant pels que hem escrit com pels qui heu visitat la nostra pàgina.

El dia dia s'ha fet dur, ja que dur totes les assignatures i fer-nos càrrec de la revista escolar Sa Clau dins la segona avaluació, que va ser tan curta, ens va dur més de dos malsdecaps. Ara si la voleu visitar la nostra revista, basta que cliqueu a la següent adreça Sa Clau

Ens acomiadam de vosaltres i ens agradaria que el bloc tengués molts anys de vida. Així que ja ho sabeu, futurs nous periodistes, posau el cervellet a funcionar i envant les atxes.

Taller de premsa 2007/08

Futbol sala a Manacor

Fisiomedia Manacor a Divisió d'Honor
El Futbol sala està d'enhorabona

Parlar de Fisiomedia Manacor és xerrar d'il·lusió. La sensació que
varen tenir els jugadors, quan varen escoltar el xiulet del final, va indescriptible. Passats aquests moments d'eufòria, tots els esforços d'aquest equip se centren en aconseguir el pavelló. Els jugadors del Fisiomedia són brasilers o espanyols, un dels brasilers, Paulinho, va declarar després del partit que havia passat per una de les millors fases de la seva vida.
Aquest equip va ser fundat l'any 1998 per l'actual president, Miquel Jaume.
La trajectòria del club ha estat fulminant, i l'ascens a Divisió d'Honor ha donat a tots els manacorins i els illencs d'un interès molt més gran pel futbol i pel Fisiomedia. L'aficció dels manacorins pel Fisiomedia ha ant creixent i això s'ha notat amb l'aforament de l'actual pavelló, que està quasi ple, però és que el darrer partit, no hi cabia ningú més!
El Fisiomedia cerca pavelló!
No té pavelló per jugar a Divisió d'Honer i s'haurà de construir un de nou, ja que el Miquel Àngel Nadal no és vàlid per jugar a Divisió d'Honor.
El Batle de Manacor, Antoni Pastor, ha demanat ajuda a la Conselleria d'Esports, expressant-li el desig de l'equip manacorí pugui seguir dins l'èlite del futbol sala.
POdem parlar d'utopia, emperò el director de la Conselleria ha dit que farà tot que estigui al seu abast i esperem amb ànsia que el pavelló sigui una realitat entre nosaltres.
(Les notícies de darrera hora expliquen que el Batle d'Inca ha oferit el seu pavelló per a l'any que ve al Batle de Manacor)

Llorenç Brunet,
Jose Ma Sánchez

Atletisme a Balears

Celebració del Campionat d'Espanya Juvenil

L’atletisme és el primer esport sa i amb normatives amb referències molt antigues. Els primers jocs olímpics els van iniciar els grecs el 776 aC. A l'any 394, però, l'emperador Teodosi els va abolir, i no va ser fins al segle XIX que es van restaurar a Anglaterra. L'atletisme es convertí, doncs, amb el deport preferit dels anglesos, que van acordar uns mínims exigibles per competir en determinades proves. Posteriorment l'Atletisme va tenir un gran seguiment a tota Europa i Amèrica.

En 1913 es va fundar la Federació Internacional d’Atletisme Amateur. Actualment l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme (IAAF), amb la seu central a Londres, és l'organisme rector de les competicions d'Atletisme a escala Internacional, aquesta estableix les regles i dóna oficialitat a les marques obtingudes pels atletes.

Abans, en les competicions atlètiques, no existien proves per a les dones, ara però ja poden competir amb igualtat amb els homes, sent l'Atletisme un esport molt flexible que adapta les proves tant per la tipologia femenina com per a la masculina.

Els jocs olímpics són una competició internacional poliesportiva que es disputen cada quatre anys, Organitzada pel Comitè Olímpic Internacional (COI),on l'Atletisme és l’esport de referència principal. A part dels jocs Olímpics, l’Atletisme també té els seus grans campionats com el Campionat Mundial d'Atletisme o la Golden League.

Les proves atlètiques són molt diverses. Hi pot haver especialitats en pista amb proves de Carreres de velocitat, mitja distància, llarga distància, valles, relleus i proves combinades; i en ruta amb proves de mitja marató, marató, marxa, camp a través, salt atlètic i llançaments. Amb total sumen més de 30 proves diferents tant per homes com dones.


Èxit a Jerez amb el Campionat Juvenil d'Espanya

Amb la presència de la selecció Balear, es va celebrar el 31 de Maig el Campionat d'Espanya Juvenil a Andalusia (Jaen). Van destacar les localitats de Catalunya, Andalusia i la comunitat valenciana, quedant Balears a la 16a posició tant amb la categoria d'homes com de dones.
A nivell individual van destacar Caridad Jérez amb la medalla d'Or als 100 metres tanques, i Argent de Javier Hernández al triple salt.


Entrevista a Maria Rosa, Atleta Participant en el Campionat
-Quins objectius tenies en el Campionat?
Bé, vaig ser seleccionada per anar al Campionat, però amb una mala marca. La majoria d’atletes que competien contra mi milloraven la meva marca amb més de 4 segons i això és bastant per un 400. Per aquest motiu el meu únic objectiu era millorar la meva marca, cosa que veia complicat, però no impossible.

-Quins van ser els teus contrincants més directes?
Després de veure el temps de la majoria de nines, vaig veure que tenia possibilitats de guanyar a unes quantes, com eren la de Navarra, Extremdura, Canàries, per exemple. Per tant, hem vaig centrar en intentar fer millor temps que elles i fer-ho el millor possible. Tot i això, entre nosaltres, no hi va haver gaire competitivitat, amb això em refresc que des del primer moment ens vàrem dur bastant bé i tinc un bon record de totes elles.

-Vas estar contenta de com van anar les proves i els teus resultats?
Sí! Vaig aconseguir el meu objectiu: millorar la meva marca. I la vaig rebaixar 2 segons, per tant, em va anar bastant millor del que esperava. Per altra banda, també vaig fer els relleus 4x400. L’equip estava format per mi, na Kristin, n’Aitana, n’Ester (per ordre de sortida) i no van ser el millor relleus que podríem fer.
De l’únic que em puc queixar és dels horaris, ja que em tocava competir al mig dia, i, entre que no havíem menjat gaire i el sol, no es podia gaudir tant de la carrera.

-Creus que havies fet un bon entrenament al llarg de l'any per presentar-te al campionat?
L’entrenament d’aquest any ha estat bastant satisfactori, he entrenat tot el que m’interessava i ha donat el seu fruit en les marques. Però cal destacar que en cap moment havia entrenat per anar al Campionat, ja que ni jo ni el meu entrenador confiàvem en què tingués la possibilitat d’anar-hi. Faig atletisme perquè m’agrada i disfrut, però si tinc la sort d’anar a un Campionat millor!

-Què opines de l'estat de les instal·lacions on vareu competir?
Les instal·lacions estaven prou bé. La pista estava en bon estat i tenia grades a les dues parts, unes cobertes i les altres no. Des de les grades podies observar perfectament el desenvolupament de totes les carreres còmodament. A part de la pista, hi havia la zona d’escalfament, on hi havia prou espai per rodar el necessari. Pot ser hi feia falta una zona on poder encalentir amb les sabates de claus, és a dir, un tros de tartan.
També destacar una zona d’oci, on els atletes que no havien de competir podien anar-hi. En aquesta zona hi podíem trobar ordinadors, taules de billar, de futbolins, jocs de taula, entre altres coses.

-Va esser atractiu el campionat pels atletes?
Crec que sí, sempre que es fa alguna cosa així es disfruta al màxim. Si t’agrada l’atletisme, un Campionat així és el millor que et pot passar, ja que disfrutes de l’atletisme en estat pur i d’un ambient increïble.

Xavier Garcia Sitges, Taller de premsa

El Bàdminton a Mallorca

EL BADMINTON ES UN DEPORT MOLT DIVERTIT
Joan Melis, tres vegades campió de Balears de bàdminton

Joan Melis ( Portocristo, Mallorca, 1991) és jugador de bàdminton. Estudia a l'IES Mossèn Alcover. Actualment entrena a la categoria sub-17.

-Quant anys fa que vas a bàdminton?
Fa quatre anys

-Amb tot aquest temps que fa que vas a bàdminton has guanyat algun torneig important?
Si he guanyat tres vegades el campionat de Balears sub-15: una vegada individual i dues vegades de dobles mixtes.

-Quantes hores entrenes a la setmana?
Entren 5 hores a la setmana

-Per a tu que és el bàdminton?
Per mi el bàdminton és un deport molt divertit i molt fàcil d'aprendre.

-Competeixes a nivell nacional?
Sí, cada any vaig a fer uns quants torneigs del circuit nacional per la penínisula.

-Tens algun objectiu pel teu futur imminent?
Sí, en aquests moments el meu objectiu és entrenar en el centre de tecnificació que és el que estic intentant fer.

-Tens algunes possibilitats d'entrar-hi?
Per entrar-hi, han d'estar entre els 20 primers d'individual i els 15 primers de dobles i jo no vaig poder entrar-hi en els individuals.

-Quin és el millor entrenador que has tengut durant messos i anys?
En Biel Mascaró que és l'únic que he tengut i ha estat el que ens ha fet arribar fins aquí.

Colau Martí, 4F, Taller de premsa