La depressió, un mal comú entre els joves?

La depressió és una malaltia mental caracteritzada per una alteració de l'estat d'ànim del pacient amb la tristesa com a símptoma clau. Encara que les xifres canvien segons les fonts, en un moment determinat el 10 % de la població pateix depressió. Sol ser més freqüent a partir dels 40 anys, també hi ha casos en nens, fins i tot petits, encara que es veu més sovint en dones. La depressió produeix símptomes físics: cefalees, dolor abdominal, vertigen, dispnea (sensació de manca d'aire). Fins i tot, les depressions poden presentar-se només amb aquests símptomes (depressió emmascarada) que dificulta el seu diagnòstic. Quant a alteració del comportament, la depressió pot generar: manca de comunicació, aïllament , agitació, fins i tot conducta agressiva (tant sobre el mateix pacient com sobre els altres). Hem entrevistat amb un noi que es va intentar treure's la vida, a causa d’una depressió. L’entrevistat, B. G., té 15 anys, viu a Manacor i estudia a l'institut I.E.S Mossèn Alcover. B.G., sense cap tipus d’incomoditat, va respondre'ns des de la primera pregunta fins a l'última.
> Quan o a quina edat varen començar les teves depressions ?
Als 10 anys, més o menys...jo anava a Cinquè de Primària.
> La causa d'aquesta, o per què varen començar les teves depressions ?
Les meves depressions varen ser a causa del maltractament psicològic i físic per part dels meus amics i persones de confiança.
> Quant de temps varen durar aquelles 'tortures' ?
Diguem que...bastant de temps. Parl de tres anys.
> Com vares suportar la teva depressió ?
Vaig suportar la meva depressió amb medicaments antidepressius i tractaments pscicològics.
> Quan estaves en teràpia i amb medicaments, et va passar pel cap la idea de suïcidar-te ?
Bastants vegades, m'ho vaig plantejar...i ho vaig intentar com sis vegades en mig any.
> I els teus pares ? Com t'ajudaven amb la depressió ?
Ells varen ser qui em posaren en teràpia, em varen ajudar molt en aquell moment, i crec que sempre ho faran si em torna a passar.
> Com intentaves suïcidar-te ?
Agafava unes estisores i intentava tallar-me les venes del braç..., també vaig intentar tirar-me per una finestra..., a més d'altres coses per exemple amb la ingestió de productes químics, etc...
> Qui va ser la persona que va intentar aturar-te en els teus intents de suïcidi ?
La meva parella amb la qual vaig estar sortint durant tres anys.
> A dia d'avui encara et parles amb la teva parella ?
Això de xerrar amb ella...poc i res, hem quedat com coneguts.
> Ja estam a punt d'acabar l'entrevista, voldríem saber si encara prens medicaments antidepressius, ja que han passat cinc anys des de la teva depressió.
Encara no em crec que ja hagin passat cinc anys d'aquell desgavell...Responent a la teva pregunta, ja no prenc antidepressius ni tampoc vaig a teràpia, va ser una cosa del passat que no m'agradaria tornar a reviure mai més...
> Moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista, i endavant les atxes.
Per mi ha estat un honor, gràcies a vosaltres.

Anny Caroline Puñales Ferrari,
4t A, Taller de Premsa