Skate a Mallorca

“L’skate no és un esport perillós si es patina amb el cap”
Molts de joves de les Illes Balears diuen el mateix i és que l’skateboad a les illes és insuficient. No és just que amb la quantitat d’skaters que hi ha el nombre d’skateparks no arriba a la quinzena. I a Manacor n’hi ha cap d’skatepark? Ja en sabeu la resposta. Fa temps que els skaters locals en demanen un i encara no s’ha vist ni una simple rampa posada. Així els manacorins no els queda un altre remei que anar-se’n a un altre poble o ciutat per poder practicar amb unes condicions òptimes.
Tal vegada a Manacor el que seria més senzill fos fer una skateplaça, una plaça destinada al monopatí o patins, també dits “skate” o “rollers”. Aquestes places solen tenir moltes rampes, escales, bancs, voreres, caixons, etc. És demanar molt? Si tenguéssim un lloc públic adequat no hi hauria cap problema, ni amb els peatons ni amb la policia, ja que la policia ens posa multes, ens lleva l’skate, ens posa denúncies,...
Moltes vegades les persones majors que seuen a les places on patinem són qui avisa a la policia, perquè diuen que destruïm el mobiliari urbà i, en part, tenen raó, però no el destruïm perquè som uns vàndals, sinó perquè no tenim enlloc on poder anar a patinar.
Coneguem de més a prop un patinador manacorí, en Maties, ja veterà en el tema.
Maties, quants d’anys fa que ets patinador?
Fa sis anys.
Quina taula dus ara mateix?
Ara mateix duc una “devil” amb eixos “thunder”, rodament “no madd” i rodes “spitfire”.
Quin es pot considerar el teu millor truc o el que t’agrada més fer?
El que m’agrada més fer és el “no comply frontside pop-shoveit”.
Amb qui t’agrada anar a patinar?
Amb la gent com n’Esteve, en Joan Adrià, en Fèlix,...la gent de sempre!! Quant temps fa que demanau un skatepark o skateplaça a Manacor?
Fa més de cinc anys que demanam a l’Ajuntament que ens posi alguna cosa per patinar.
Quines són les escales que van millor per patinar a Manacor?
Per mi les de Sant Jaume, perquè són molt bones de botar i s’hi poden fer bons trucs com el “flip3”.
Quin és el teu miloor skatepark a les Illes Balears ara per ara?
Sa Riera a Palma.
Antoni Sancho Llodrà i Antoni Estelrich Rosselló, 3rF

A resultes de la guerra civil

La guerra del 36 va deixar una milió d’exiliats, més de 300.000 persones, més de 200.000 afusellats i morts en el camp de concentració, una població activa empresonada que es feia servir com a mà d’obra barata, i una població civil dividida entre vençuts i vencedors.
A les Illes Balears de 3.000 persones desaparegudes n’han trobat 300 cossos en la fossa comuna del cementeri de Palma. Al cementeri de Calvià hi ha una vintena de afusellats enterrats. A una de les fosses comunes del cementeri de Porreres hi ha aproximadament 80 víctimes de la repressió de la Guerra Civil. L’ exhumació de la fossa presenta complicacions perquè als anys 60 es va aixecar a sobre una paret de nínxols. I pel que fa a Manacor hi ha una fossa comú amb persones mortes a la guerra civil al antic cementeri de Manacor, actualment a baix un parc infantil.
Durant més de 70 anys, les famílies dels desapareguts han viscut amb la angoixa de no saber què va ser del seu pare, germà, mare...Els diuen “desapareguts”, perquè oficialment no estan ni morts, ni vius, sinó que “desapareguts”, com si no haguessin mai existit.

Ens demanam: S’arribaran a exhumar els més de 400 cossos

que hi ha repartits per les diferents fosses mallorquines?

Per saber realment què va passar, ens acostam a parlar amb la nostra padrina de 74 anys, perquè ens relati una mica més de prop els fets.

- Aproximadament com va començar la guerra Civil Espanyola ?
La gerra civil va començar gairebé a l'any 1936 fins a l'any 1939.

- Quines conseqüències que tu t'enrecordis va tenir ?
Hi va haver molts de morts, la gana ens va afectar molt, ni tan sols hi havia menjar per als infants i en aquell moment hi havia l'epidèmia del grip que afectava a tota la població.

- Quina va ser la catàstrofe més important per tu o per la majoria ?
Varen destruir moltes cases i va morir molta gent.

- Com va ser la vida després de la guerra ?
La vida per a nosaltres va ser molt dura després de la guerra, varen morir molts de familiars i coneguts , no teníem per menjar, ens alimentàvem del que hi havia, sobretot de pa, llet i poques vegades carn d'animal, tampoc hi havia cases perquè estaven mig destrossades.

Moltes gràcies, Magdalena, per recordar-nos el que suposa una guerra i les ferides que encara són obertes.

Antònia Pastor Sureda, 3r G
Lorena Gomila Pérez, 3r G

Bones:

Som na Lorena i n'Antònia. Som al.lotes de 3r G de taller de premsa. Ens hem conegut aquest any, i ens duim molt bé, com si haguéssim estat amigues tota la vida. Tant l'una com l'altra som simpàtiques, un poquet tímides i divertides.

Ens agradaria que llegíssiu la nostra entrevista, reportatge...

Gràcies.

El paintball a les Illes

El nou esport per joves i extressats

El paintball és un esport en el qual els participants usen marcadores accionades per aire comprimit, o altres gasos, per disparar petites boles omplides de pintura a altres jugadors. és un joc d'estratègia complex en el qual els jugadors aconseguits per boles de pintura durant el joc són eliminats d'aquest a vegades en forma temporal, a vegades en forma definitiva depenent de la modalitat. Contrari del que es pensa, si és practicat complint les seves normes i utilitzant l'equip necessari, és un dels esports d'aire lliure més segurs.

Normalment en una partida de paintball s'enfronten dos equips amb la finalitat d'eliminar a tots els jugadors de l'equip contrari o completar un objectiu (com capturar una bandera o eliminar a un jugador concret). Un joc de paintball típic no professional sol durar d'uns cinc minuts a mitja hora. L'equip bàsic necessari per practicar el paintball no és excessivament car (encara que sí ho poden ser les marcadores i altres elements de gamma alta). El nombre de boles de pintura disparades durant una partida varia segons la modalitat de joc i d'un jugador a un altre: alguns disparen centenars, altres unes poques i fins i tot alguns no arriben a disparar a tot el joc.

Aquest esport està cada vegada més de moda a tot Espanya, ja que a USA i altres llocs ja fa temps que s´hi juga. Hi ha molts de camps de joc, però casi tots són privats. Avui xerrarem amb un jugador.

-Tià, com et vares iniciar en el món del paintball?

- Tot va començar amb un company de feina que ja feia anys que hi jugava i sempre me'n xerrava fins que vaig decidir comprar-me el material necessari.

-Quant de temps fa que el practiques?

- Ara farà dos anys.

-Quin material necessites per practicar-lo?

- El bàsic és una màscara, una marcadora, un carregador, una botella i bolles. Després et pots comprar proteccions, roba adequada i moltes més coses.

-És molt car aquest material?

- Hi ha diferents preus. Pots trobar ''packs'' i tot et pot sortir per uns 200€ i ja pots jugar, però són bastant dolents i no hi podràs jugar molt de temps, t'arribes a cansar.

-Quin tipus de proteccions utilitzes?

- Amb una màscara ja hi pots jugar, després et pots comprar proteccions per tot el cos ( colzeres, genolleres, guants, guardapits... )

-Quins torneigs hi ha a les illes? I a fora?

- El més important de les Illes és la Lliga Balear qué té dos nivells: 1a i 2a divisió ). I fora de les Illes hi ha el campeonat d'Espanya (SPPL) i el d'Europa.

Miquel Sureda i Antonio Bermúdez, 3r F

De vacances!!!!

El taller de premsa de l'IES Mossèn se'n va de vacances

Esperam que aquesta nova experiència hagi estat gratificant tant pels que hem escrit com pels qui heu visitat la nostra pàgina.

El dia dia s'ha fet dur, ja que dur totes les assignatures i fer-nos càrrec de la revista escolar Sa Clau dins la segona avaluació, que va ser tan curta, ens va dur més de dos malsdecaps. Ara si la voleu visitar la nostra revista, basta que cliqueu a la següent adreça Sa Clau

Ens acomiadam de vosaltres i ens agradaria que el bloc tengués molts anys de vida. Així que ja ho sabeu, futurs nous periodistes, posau el cervellet a funcionar i envant les atxes.

Taller de premsa 2007/08

Futbol sala a Manacor

Fisiomedia Manacor a Divisió d'Honor
El Futbol sala està d'enhorabona

Parlar de Fisiomedia Manacor és xerrar d'il·lusió. La sensació que
varen tenir els jugadors, quan varen escoltar el xiulet del final, va indescriptible. Passats aquests moments d'eufòria, tots els esforços d'aquest equip se centren en aconseguir el pavelló. Els jugadors del Fisiomedia són brasilers o espanyols, un dels brasilers, Paulinho, va declarar després del partit que havia passat per una de les millors fases de la seva vida.
Aquest equip va ser fundat l'any 1998 per l'actual president, Miquel Jaume.
La trajectòria del club ha estat fulminant, i l'ascens a Divisió d'Honor ha donat a tots els manacorins i els illencs d'un interès molt més gran pel futbol i pel Fisiomedia. L'aficció dels manacorins pel Fisiomedia ha ant creixent i això s'ha notat amb l'aforament de l'actual pavelló, que està quasi ple, però és que el darrer partit, no hi cabia ningú més!
El Fisiomedia cerca pavelló!
No té pavelló per jugar a Divisió d'Honer i s'haurà de construir un de nou, ja que el Miquel Àngel Nadal no és vàlid per jugar a Divisió d'Honor.
El Batle de Manacor, Antoni Pastor, ha demanat ajuda a la Conselleria d'Esports, expressant-li el desig de l'equip manacorí pugui seguir dins l'èlite del futbol sala.
POdem parlar d'utopia, emperò el director de la Conselleria ha dit que farà tot que estigui al seu abast i esperem amb ànsia que el pavelló sigui una realitat entre nosaltres.
(Les notícies de darrera hora expliquen que el Batle d'Inca ha oferit el seu pavelló per a l'any que ve al Batle de Manacor)

Llorenç Brunet,
Jose Ma Sánchez

Atletisme a Balears

Celebració del Campionat d'Espanya Juvenil

L’atletisme és el primer esport sa i amb normatives amb referències molt antigues. Els primers jocs olímpics els van iniciar els grecs el 776 aC. A l'any 394, però, l'emperador Teodosi els va abolir, i no va ser fins al segle XIX que es van restaurar a Anglaterra. L'atletisme es convertí, doncs, amb el deport preferit dels anglesos, que van acordar uns mínims exigibles per competir en determinades proves. Posteriorment l'Atletisme va tenir un gran seguiment a tota Europa i Amèrica.

En 1913 es va fundar la Federació Internacional d’Atletisme Amateur. Actualment l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme (IAAF), amb la seu central a Londres, és l'organisme rector de les competicions d'Atletisme a escala Internacional, aquesta estableix les regles i dóna oficialitat a les marques obtingudes pels atletes.

Abans, en les competicions atlètiques, no existien proves per a les dones, ara però ja poden competir amb igualtat amb els homes, sent l'Atletisme un esport molt flexible que adapta les proves tant per la tipologia femenina com per a la masculina.

Els jocs olímpics són una competició internacional poliesportiva que es disputen cada quatre anys, Organitzada pel Comitè Olímpic Internacional (COI),on l'Atletisme és l’esport de referència principal. A part dels jocs Olímpics, l’Atletisme també té els seus grans campionats com el Campionat Mundial d'Atletisme o la Golden League.

Les proves atlètiques són molt diverses. Hi pot haver especialitats en pista amb proves de Carreres de velocitat, mitja distància, llarga distància, valles, relleus i proves combinades; i en ruta amb proves de mitja marató, marató, marxa, camp a través, salt atlètic i llançaments. Amb total sumen més de 30 proves diferents tant per homes com dones.


Èxit a Jerez amb el Campionat Juvenil d'Espanya

Amb la presència de la selecció Balear, es va celebrar el 31 de Maig el Campionat d'Espanya Juvenil a Andalusia (Jaen). Van destacar les localitats de Catalunya, Andalusia i la comunitat valenciana, quedant Balears a la 16a posició tant amb la categoria d'homes com de dones.
A nivell individual van destacar Caridad Jérez amb la medalla d'Or als 100 metres tanques, i Argent de Javier Hernández al triple salt.


Entrevista a Maria Rosa, Atleta Participant en el Campionat
-Quins objectius tenies en el Campionat?
Bé, vaig ser seleccionada per anar al Campionat, però amb una mala marca. La majoria d’atletes que competien contra mi milloraven la meva marca amb més de 4 segons i això és bastant per un 400. Per aquest motiu el meu únic objectiu era millorar la meva marca, cosa que veia complicat, però no impossible.

-Quins van ser els teus contrincants més directes?
Després de veure el temps de la majoria de nines, vaig veure que tenia possibilitats de guanyar a unes quantes, com eren la de Navarra, Extremdura, Canàries, per exemple. Per tant, hem vaig centrar en intentar fer millor temps que elles i fer-ho el millor possible. Tot i això, entre nosaltres, no hi va haver gaire competitivitat, amb això em refresc que des del primer moment ens vàrem dur bastant bé i tinc un bon record de totes elles.

-Vas estar contenta de com van anar les proves i els teus resultats?
Sí! Vaig aconseguir el meu objectiu: millorar la meva marca. I la vaig rebaixar 2 segons, per tant, em va anar bastant millor del que esperava. Per altra banda, també vaig fer els relleus 4x400. L’equip estava format per mi, na Kristin, n’Aitana, n’Ester (per ordre de sortida) i no van ser el millor relleus que podríem fer.
De l’únic que em puc queixar és dels horaris, ja que em tocava competir al mig dia, i, entre que no havíem menjat gaire i el sol, no es podia gaudir tant de la carrera.

-Creus que havies fet un bon entrenament al llarg de l'any per presentar-te al campionat?
L’entrenament d’aquest any ha estat bastant satisfactori, he entrenat tot el que m’interessava i ha donat el seu fruit en les marques. Però cal destacar que en cap moment havia entrenat per anar al Campionat, ja que ni jo ni el meu entrenador confiàvem en què tingués la possibilitat d’anar-hi. Faig atletisme perquè m’agrada i disfrut, però si tinc la sort d’anar a un Campionat millor!

-Què opines de l'estat de les instal·lacions on vareu competir?
Les instal·lacions estaven prou bé. La pista estava en bon estat i tenia grades a les dues parts, unes cobertes i les altres no. Des de les grades podies observar perfectament el desenvolupament de totes les carreres còmodament. A part de la pista, hi havia la zona d’escalfament, on hi havia prou espai per rodar el necessari. Pot ser hi feia falta una zona on poder encalentir amb les sabates de claus, és a dir, un tros de tartan.
També destacar una zona d’oci, on els atletes que no havien de competir podien anar-hi. En aquesta zona hi podíem trobar ordinadors, taules de billar, de futbolins, jocs de taula, entre altres coses.

-Va esser atractiu el campionat pels atletes?
Crec que sí, sempre que es fa alguna cosa així es disfruta al màxim. Si t’agrada l’atletisme, un Campionat així és el millor que et pot passar, ja que disfrutes de l’atletisme en estat pur i d’un ambient increïble.

Xavier Garcia Sitges, Taller de premsa