Més de 56 incidents per culpa del mal temps

De dilluns a dimarts, del 21 al 22 de setembre, hi va haver més 130 incidents a causa del mal temps a Mallorca.

El dimarts passar el servei d'emergències de les Illes Balears (SEIB) va haver de sortir 56 vegades entre les 00 i les 12 del migdia del dimarts 22.
D'aquests 56 incidents, 10 s'han localitzat a Andratx , 1 a Eivissa, 14 a Manacor, 1 a Maó, 7 a Palma i 1 a St. Llorenç i 22 accidents més arreu de les illes.
També a causa del la tempesta hi va haver 1 estimball d'un mur, 3 desbordaments de torrents, 3 filtracions d'aigües a dins habitatges, 17 inundacions de comerços i habitatges, 18 inundacions a vies públiques, 6 incidents per obstacles perillosos pel trànsit, 2 per risc elèctric, 1 per risc de caiguda d'objectes, 1 per caiguda d'arbres i 5 per altres motius.
El dimarts passat es varen desbordar els torrents de Calvià, Andratx i Puigpunyent, i es va desbordar el torrent de sa Cabaneta el seu pas per Sa Vall.
L'helicòpter de la direcció general d'emergències va intentar sortir per poder fer un reconeixent aeri, però el temps no va permetre.
La catàstofre més grossa passà dilluns a la zona de Manacor i a la de Felanitx . A Manacor es va tornar a desbordat el torrent de Sa Cabaneta, a Sa Vall, al seu pas pel camí de Conies, a la vora de l'escola rural de sa Murtera. A Felanitx i Portocolom va ser un dels llocs de Mallorca on va ploure més; a Felanitx va ploure 97 l/m², i a Portocolom, a més que es varen desbordar tots els torrents que desemboquen, va ploure fins a 103 l/m. Altres torrents que es varen desbordar són els de Cala Ferrera i el de Cala Sa Nau.
Fins a les cinc de l'horabaixa de dimarts el servei d'emergències de les Illes Balears va atendre fins a 136 incidents, i quedaren tallades les carreteres de St. Llorenç, la de Cala Ferrera, i el camí de Conies entre moltes més carreteres que varen quedar tallades.

Miquel Galmés Sagrera, Taller de premsa, 3r D

Miquel Galmés Sagrera, Taller de premsa,3r D

Començam de nou!

Hola! Som els grups de 3r d'ESO del Mossèn Alcover. No som un grup molt gran, com veis a les fotos. Guapos, sí; també amb iniciativa, intentarem posar-nos al dia amb les noves tecnologies.

Els nostres interessos van des de la música, esports varis, festes, concerts, amics, dopatges, assassinats, robatoris, la moda, televisió, cinema, menjar, platja, teatre, navegar per internet, fotografia, etc.

Sempre intentarem actualitzar el blog amb els nostres treballs de premsa, televisió i ràdio.

I bé, ja s'acaba l'hora i ens n'anam al pati. ^^

Skate a Mallorca

“L’skate no és un esport perillós si es patina amb el cap”
Molts de joves de les Illes Balears diuen el mateix i és que l’skateboad a les illes és insuficient. No és just que amb la quantitat d’skaters que hi ha el nombre d’skateparks no arriba a la quinzena. I a Manacor n’hi ha cap d’skatepark? Ja en sabeu la resposta. Fa temps que els skaters locals en demanen un i encara no s’ha vist ni una simple rampa posada. Així els manacorins no els queda un altre remei que anar-se’n a un altre poble o ciutat per poder practicar amb unes condicions òptimes.
Tal vegada a Manacor el que seria més senzill fos fer una skateplaça, una plaça destinada al monopatí o patins, també dits “skate” o “rollers”. Aquestes places solen tenir moltes rampes, escales, bancs, voreres, caixons, etc. És demanar molt? Si tenguéssim un lloc públic adequat no hi hauria cap problema, ni amb els peatons ni amb la policia, ja que la policia ens posa multes, ens lleva l’skate, ens posa denúncies,...
Moltes vegades les persones majors que seuen a les places on patinem són qui avisa a la policia, perquè diuen que destruïm el mobiliari urbà i, en part, tenen raó, però no el destruïm perquè som uns vàndals, sinó perquè no tenim enlloc on poder anar a patinar.
Coneguem de més a prop un patinador manacorí, en Maties, ja veterà en el tema.
Maties, quants d’anys fa que ets patinador?
Fa sis anys.
Quina taula dus ara mateix?
Ara mateix duc una “devil” amb eixos “thunder”, rodament “no madd” i rodes “spitfire”.
Quin es pot considerar el teu millor truc o el que t’agrada més fer?
El que m’agrada més fer és el “no comply frontside pop-shoveit”.
Amb qui t’agrada anar a patinar?
Amb la gent com n’Esteve, en Joan Adrià, en Fèlix,...la gent de sempre!! Quant temps fa que demanau un skatepark o skateplaça a Manacor?
Fa més de cinc anys que demanam a l’Ajuntament que ens posi alguna cosa per patinar.
Quines són les escales que van millor per patinar a Manacor?
Per mi les de Sant Jaume, perquè són molt bones de botar i s’hi poden fer bons trucs com el “flip3”.
Quin és el teu miloor skatepark a les Illes Balears ara per ara?
Sa Riera a Palma.
Antoni Sancho Llodrà i Antoni Estelrich Rosselló, 3rF

A resultes de la guerra civil

La guerra del 36 va deixar una milió d’exiliats, més de 300.000 persones, més de 200.000 afusellats i morts en el camp de concentració, una població activa empresonada que es feia servir com a mà d’obra barata, i una població civil dividida entre vençuts i vencedors.
A les Illes Balears de 3.000 persones desaparegudes n’han trobat 300 cossos en la fossa comuna del cementeri de Palma. Al cementeri de Calvià hi ha una vintena de afusellats enterrats. A una de les fosses comunes del cementeri de Porreres hi ha aproximadament 80 víctimes de la repressió de la Guerra Civil. L’ exhumació de la fossa presenta complicacions perquè als anys 60 es va aixecar a sobre una paret de nínxols. I pel que fa a Manacor hi ha una fossa comú amb persones mortes a la guerra civil al antic cementeri de Manacor, actualment a baix un parc infantil.
Durant més de 70 anys, les famílies dels desapareguts han viscut amb la angoixa de no saber què va ser del seu pare, germà, mare...Els diuen “desapareguts”, perquè oficialment no estan ni morts, ni vius, sinó que “desapareguts”, com si no haguessin mai existit.

Ens demanam: S’arribaran a exhumar els més de 400 cossos

que hi ha repartits per les diferents fosses mallorquines?

Per saber realment què va passar, ens acostam a parlar amb la nostra padrina de 74 anys, perquè ens relati una mica més de prop els fets.

- Aproximadament com va començar la guerra Civil Espanyola ?
La gerra civil va començar gairebé a l'any 1936 fins a l'any 1939.

- Quines conseqüències que tu t'enrecordis va tenir ?
Hi va haver molts de morts, la gana ens va afectar molt, ni tan sols hi havia menjar per als infants i en aquell moment hi havia l'epidèmia del grip que afectava a tota la població.

- Quina va ser la catàstrofe més important per tu o per la majoria ?
Varen destruir moltes cases i va morir molta gent.

- Com va ser la vida després de la guerra ?
La vida per a nosaltres va ser molt dura després de la guerra, varen morir molts de familiars i coneguts , no teníem per menjar, ens alimentàvem del que hi havia, sobretot de pa, llet i poques vegades carn d'animal, tampoc hi havia cases perquè estaven mig destrossades.

Moltes gràcies, Magdalena, per recordar-nos el que suposa una guerra i les ferides que encara són obertes.

Antònia Pastor Sureda, 3r G
Lorena Gomila Pérez, 3r G

Bones:

Som na Lorena i n'Antònia. Som al.lotes de 3r G de taller de premsa. Ens hem conegut aquest any, i ens duim molt bé, com si haguéssim estat amigues tota la vida. Tant l'una com l'altra som simpàtiques, un poquet tímides i divertides.

Ens agradaria que llegíssiu la nostra entrevista, reportatge...

Gràcies.

El paintball a les Illes

El nou esport per joves i extressats

El paintball és un esport en el qual els participants usen marcadores accionades per aire comprimit, o altres gasos, per disparar petites boles omplides de pintura a altres jugadors. és un joc d'estratègia complex en el qual els jugadors aconseguits per boles de pintura durant el joc són eliminats d'aquest a vegades en forma temporal, a vegades en forma definitiva depenent de la modalitat. Contrari del que es pensa, si és practicat complint les seves normes i utilitzant l'equip necessari, és un dels esports d'aire lliure més segurs.

Normalment en una partida de paintball s'enfronten dos equips amb la finalitat d'eliminar a tots els jugadors de l'equip contrari o completar un objectiu (com capturar una bandera o eliminar a un jugador concret). Un joc de paintball típic no professional sol durar d'uns cinc minuts a mitja hora. L'equip bàsic necessari per practicar el paintball no és excessivament car (encara que sí ho poden ser les marcadores i altres elements de gamma alta). El nombre de boles de pintura disparades durant una partida varia segons la modalitat de joc i d'un jugador a un altre: alguns disparen centenars, altres unes poques i fins i tot alguns no arriben a disparar a tot el joc.

Aquest esport està cada vegada més de moda a tot Espanya, ja que a USA i altres llocs ja fa temps que s´hi juga. Hi ha molts de camps de joc, però casi tots són privats. Avui xerrarem amb un jugador.

-Tià, com et vares iniciar en el món del paintball?

- Tot va començar amb un company de feina que ja feia anys que hi jugava i sempre me'n xerrava fins que vaig decidir comprar-me el material necessari.

-Quant de temps fa que el practiques?

- Ara farà dos anys.

-Quin material necessites per practicar-lo?

- El bàsic és una màscara, una marcadora, un carregador, una botella i bolles. Després et pots comprar proteccions, roba adequada i moltes més coses.

-És molt car aquest material?

- Hi ha diferents preus. Pots trobar ''packs'' i tot et pot sortir per uns 200€ i ja pots jugar, però són bastant dolents i no hi podràs jugar molt de temps, t'arribes a cansar.

-Quin tipus de proteccions utilitzes?

- Amb una màscara ja hi pots jugar, després et pots comprar proteccions per tot el cos ( colzeres, genolleres, guants, guardapits... )

-Quins torneigs hi ha a les illes? I a fora?

- El més important de les Illes és la Lliga Balear qué té dos nivells: 1a i 2a divisió ). I fora de les Illes hi ha el campeonat d'Espanya (SPPL) i el d'Europa.

Miquel Sureda i Antonio Bermúdez, 3r F

De vacances!!!!

El taller de premsa de l'IES Mossèn se'n va de vacances

Esperam que aquesta nova experiència hagi estat gratificant tant pels que hem escrit com pels qui heu visitat la nostra pàgina.

El dia dia s'ha fet dur, ja que dur totes les assignatures i fer-nos càrrec de la revista escolar Sa Clau dins la segona avaluació, que va ser tan curta, ens va dur més de dos malsdecaps. Ara si la voleu visitar la nostra revista, basta que cliqueu a la següent adreça Sa Clau

Ens acomiadam de vosaltres i ens agradaria que el bloc tengués molts anys de vida. Així que ja ho sabeu, futurs nous periodistes, posau el cervellet a funcionar i envant les atxes.

Taller de premsa 2007/08