reportatge
Sebastià Frau Palmer, 3r E
Clàudia Sureda Mus, 3r A.
Trastorn bipolar
El trastorn bipolar és un trastorn de l’estat d’ànim. Les persones afectades passen per períodes repetitius de depressió(fases depressives) que s’alternen amb temporades de eufòria(fases maníaques). La seva expressió del cervell es produeix en forma d'un desequilibri electroquímic en els neurotransmissors (biomolècules, sintetizades per les neurones). Les persones poden experimentar estats d’ànim durant diverses setmanes o mesos abans de canviar. En altres casos, es produeix una oscil·lació diària denominada “ànims ràpids reciclants” que són molt difícils de manejar.
Els fàrmacs més utilitzats són: benzodiazepines, antipsicòtics i estabilitzadors de l'ànim.
El trastorn bipolar de vegades s'hereta entre els membres de la família. Si una persona té un pare amb trastorn bipolar, la seva probabilitat de tenir-lo és major.
Causes:
S’han realitzat moltes investigacions relacionades amb el trastorn bipolar, tot i que encara no existeix una causa totalment definida per a què sorgeixi.
En investigacions realitzades s'ha determinat una relació entre la deficiència del Carbonat de liti amb la bipolaritat. Aquesta substància pot ser una de les causes de la condició quan aquesta substància neurotransmissora no es distribueix adequadament a través dels nervis en el cervell.
Símptomes de les dues fases del trastorn bipolar.
Un parell de símptomes de la fase depressiva són:
·Pèrdua de l’autoestima.
·Sentiments de desesperança.
·Sentiments de culpabilitat excessius.
·Cansament o avorriment que dura setmanes o mesos.
·Lentitud exagerada.
·Problemes de concentració i fàcil distracció.
·Dificultat per prendre desicions i confusió general.
·Pèrdua de la gana.
·Pèrdua involuntària de pes.
·Pensaments anormals sobre la mort.
Un parell de símptomes de la fase maníaca són:
·Agressions inútils i innecessàries.
·Pensament accelerat.
·Autoestima alta.
·Menor necessitat de dormir.
·Logorrea. (parlar més de el normal o tenir la necessitat de parlar contínuament).
·Augment involuntari de pes.
·Creences falses.
·Augment de les activitats orientades cap a metes.
Hi ha variacions d'aquest trastorn. Els estats d'ànim canvien ràpidament (en un any es poden manifestar entre 4 o més canvis d'ànim) com també poden canviar lentament. Un cop estabilitzat el pacient es retroba amb la seva vida social, laboral, i fins i tot afectiva, evitant escapar-se de si mateix i del seu entorn, per així estar en convivència amb la seva parella, amics i familiars.
MªAntònia Amer Ribot, 3rC
