Skate a Mallorca

“L’skate no és un esport perillós si es patina amb el cap”
Molts de joves de les Illes Balears diuen el mateix i és que l’skateboad a les illes és insuficient. No és just que amb la quantitat d’skaters que hi ha el nombre d’skateparks no arriba a la quinzena. I a Manacor n’hi ha cap d’skatepark? Ja en sabeu la resposta. Fa temps que els skaters locals en demanen un i encara no s’ha vist ni una simple rampa posada. Així els manacorins no els queda un altre remei que anar-se’n a un altre poble o ciutat per poder practicar amb unes condicions òptimes.
Tal vegada a Manacor el que seria més senzill fos fer una skateplaça, una plaça destinada al monopatí o patins, també dits “skate” o “rollers”. Aquestes places solen tenir moltes rampes, escales, bancs, voreres, caixons, etc. És demanar molt? Si tenguéssim un lloc públic adequat no hi hauria cap problema, ni amb els peatons ni amb la policia, ja que la policia ens posa multes, ens lleva l’skate, ens posa denúncies,...
Moltes vegades les persones majors que seuen a les places on patinem són qui avisa a la policia, perquè diuen que destruïm el mobiliari urbà i, en part, tenen raó, però no el destruïm perquè som uns vàndals, sinó perquè no tenim enlloc on poder anar a patinar.
Coneguem de més a prop un patinador manacorí, en Maties, ja veterà en el tema.
Maties, quants d’anys fa que ets patinador?
Fa sis anys.
Quina taula dus ara mateix?
Ara mateix duc una “devil” amb eixos “thunder”, rodament “no madd” i rodes “spitfire”.
Quin es pot considerar el teu millor truc o el que t’agrada més fer?
El que m’agrada més fer és el “no comply frontside pop-shoveit”.
Amb qui t’agrada anar a patinar?
Amb la gent com n’Esteve, en Joan Adrià, en Fèlix,...la gent de sempre!! Quant temps fa que demanau un skatepark o skateplaça a Manacor?
Fa més de cinc anys que demanam a l’Ajuntament que ens posi alguna cosa per patinar.
Quines són les escales que van millor per patinar a Manacor?
Per mi les de Sant Jaume, perquè són molt bones de botar i s’hi poden fer bons trucs com el “flip3”.
Quin és el teu miloor skatepark a les Illes Balears ara per ara?
Sa Riera a Palma.
Antoni Sancho Llodrà i Antoni Estelrich Rosselló, 3rF

A resultes de la guerra civil

La guerra del 36 va deixar una milió d’exiliats, més de 300.000 persones, més de 200.000 afusellats i morts en el camp de concentració, una població activa empresonada que es feia servir com a mà d’obra barata, i una població civil dividida entre vençuts i vencedors.
A les Illes Balears de 3.000 persones desaparegudes n’han trobat 300 cossos en la fossa comuna del cementeri de Palma. Al cementeri de Calvià hi ha una vintena de afusellats enterrats. A una de les fosses comunes del cementeri de Porreres hi ha aproximadament 80 víctimes de la repressió de la Guerra Civil. L’ exhumació de la fossa presenta complicacions perquè als anys 60 es va aixecar a sobre una paret de nínxols. I pel que fa a Manacor hi ha una fossa comú amb persones mortes a la guerra civil al antic cementeri de Manacor, actualment a baix un parc infantil.
Durant més de 70 anys, les famílies dels desapareguts han viscut amb la angoixa de no saber què va ser del seu pare, germà, mare...Els diuen “desapareguts”, perquè oficialment no estan ni morts, ni vius, sinó que “desapareguts”, com si no haguessin mai existit.

Ens demanam: S’arribaran a exhumar els més de 400 cossos

que hi ha repartits per les diferents fosses mallorquines?

Per saber realment què va passar, ens acostam a parlar amb la nostra padrina de 74 anys, perquè ens relati una mica més de prop els fets.

- Aproximadament com va començar la guerra Civil Espanyola ?
La gerra civil va començar gairebé a l'any 1936 fins a l'any 1939.

- Quines conseqüències que tu t'enrecordis va tenir ?
Hi va haver molts de morts, la gana ens va afectar molt, ni tan sols hi havia menjar per als infants i en aquell moment hi havia l'epidèmia del grip que afectava a tota la població.

- Quina va ser la catàstrofe més important per tu o per la majoria ?
Varen destruir moltes cases i va morir molta gent.

- Com va ser la vida després de la guerra ?
La vida per a nosaltres va ser molt dura després de la guerra, varen morir molts de familiars i coneguts , no teníem per menjar, ens alimentàvem del que hi havia, sobretot de pa, llet i poques vegades carn d'animal, tampoc hi havia cases perquè estaven mig destrossades.

Moltes gràcies, Magdalena, per recordar-nos el que suposa una guerra i les ferides que encara són obertes.

Antònia Pastor Sureda, 3r G
Lorena Gomila Pérez, 3r G